El viatge a Roma, Alberto Moravia

 El 1988 Alberto Moravia publicà la seva darrera novel.la, El viatge a Roma, qualificada pel Vaticà com Un llibre escandalós, imperdonable. 

Què és això tan gros qualificat d'escàndol imperdonable? Com sempre, els censors agafen el rave per les fulles i en aquest cas, l'ombra de l'incest és prou com per qualificar d'escàndol imperdonable una novel.la plena de matisos i de profunditat que explora els afectes, els laberints sovint inextricables de l'amor.  

En realitat El viatge a Roma és una novel.la sorprenent, genial, justament per presentar-nos l'amor en les seves complexitats com ho és el fre que hi posem quan intuïm que aquell amor ens pot fer mal, cosa que t'impedeix estimar algú per la possibilitat que et pugui estimar i que tard o d'hora et pugui trair. 

Les contradiccions de l'estimar en un anar i venir del protagonista que ha de lidiar amb la seva vulnerabilitat amorosa. Una mena de trio amorós amb altres personatges secundaris però que tots plegats componen un trencaclosques on l'encaix se'ns presenta complicat perquè allò que està en joc és l'estabilitat afectiva.

 Una filla molt jove que bascula entre la innocència i la malícia, una mare jove i atractiva i un jove, també atractiu i en certa manera innocent, obsedit pel record d'unes escenes de la seva mare que va contemplar quan era un nen. Un jove que es fa dir poeta encara que no hagi escrit mai un poema però que té com a referent màxim el poeta Apollinaire, un jove dolç i intel.ligent que sedueix la dona madura sense tenir-ne consciència i l'enamora no només com a amant sinó com a fill que potser hauria volgut tenir. I al marge però amb un pes específic, un marit que sent un cert plaer en saber les infidelitats de la seva dona. Un Iago i un Otelo reivindicats per aquest marit, que assumeix de forma alternativa ambdós papers shakesperians. 

Una novel.la amb moltes capes de complexitat psicològica on la manipulació i l'engany també estan presents en el substrat de tot plegat. 

© Carme Andrade