Una confluència d'interessos fa que em surtin al pas llibres i treballs que tenen els ocells o els moixons com elements protagonistes.
A Els alats, l'assagista Elisabet Riera amplia l'àrea d'estudi i contempla les criatures alades, reals o de ficció que han ocupat l'imaginari simbòlic de totes les cultures. La llista és llarga, els vols dels xamans, harpies, sirenes, fades, àngels, els ocells místics del sufisme, els ocells de l'alquímia, Garuda, Quetzacóalt, Eros, Fènix, Ícar, etc. tot i fent un repàs de la mitologia i contologia relacionada, així com el rol dels ocells en la futurologia o en l'orientació que els permet travessar mars i oceans amb una destinació exacta.
 |
| Fotografia: © Carme Andrade |
Molt interessant és la relació metafòrica del vol dels ocells i el vol simbòlic dels poetes. Els poetes són ocells, ja que com els ocells els poetes s'eleven a la recerca d'un cel que no és res més que el de la llibertat de pensament o de paraula.
Un assaig ben documentat que constitueix un punt de partida per aprofundir en el paper dels alats en la història de les cultures i en l'imaginari de la humanitat. La fascinació i l'admiració per aquestes criatures reals o irreals està present al llarg del treball així com el treball d'investigació realitzat per tal d'oferir un cos unitari d'informació que abraça tots els temps, des de la primera Arqueòpterix (150 milions d'anys) fins els poetes romàntics que en parlen en els seus poemes.
© Carme Andrade
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada