Electra i la carretera(1) va arribar a les meves mans de forma fortuïta. Casualment feia poques setmanes havia tingut el plaer de presentar l'autor en la seva visita a Reus per parlar del seu Cor pirinenc. La curiositat de trobar rastres del poeta en aquesta novel.la ha provocat en mi la necessitat de llegir-la. En efecte, entremig de la narració he trobat el poeta reflexiu, en especial als fragments de pensament que serveixen per il·lustrar la psicologia del protagonista masculí. Un aspecte molt interessant de la novel.la són els apunts geogràfics, ètnics i lingüístics dels habitants del desert mexicà fronterer a Estats Units, en una història molt ben documentada que es desenvolupa en un espai tan singular com el desert mexicà on fa uns anys vaig viatjar gràcies a la literatura del novel·lista Roberto Bolaños. El llibre titulat 2666 d'aquest autor em va empènyer a conèixer de forma directa un desert fascinant on la mort i la injustícia es donen la mà.
A Electra i la carretera de Lluis Calvo, el desert és l’escenari d’una revelació, l’espai on se li ofereix al protagonista la possibilitat de fer un gir de cent vuitanta graus a la seva vida i on Susan, amb qui emprèn l'aventura de la carretera és la dona llum,- l'Electra-, que també necessita la seva dosi de redempció personal. La Susan/Electra serà la seva guia en un viatge insòlit per les immensitats obertes d’un cel abrusador on els cactus gegants ofereixen la mínima ombra. Assistim al trànsit de l’home incert, dubtós i insatisfet que viatja a Mèxic a causa del negoci familiar a l’home que torna a casa desheretat, sense feina i gairebé fugat de la justícia de Mèxic, però redimit i amb les conviccions arrelades. L’home nou torna, havent experimentat l’onada febril i salvatge dels 40 graus centígrads i l'onada amorosa de la Susan i després d’haver trobat el llibre que tant ansiava i buscava entre els seus béns personals: L’Electra de Sòfocles.
©Carme Andrade
(1) Lluís Calvo,2001, Edicions Destino, Barcelona
