Any1944. Itàlia enmig de la segona guerra mundial es debat entre dos mons, el dels feixistes i el de la Resistència protagonitzada pels grups de partisans. El país dividit en dos, el feixista al nord i els aliats al sud fins a Roma. L'autor, un partisà més que viu de forma directa la cruesa i la maldat de l'època i d'aquí el realisme i la intensitat de les pàgines de la novel.la.
Un assumpte personal(1) és un relat, per cert inacabat, Fenoglio va morir abans de finalitzar-lo, on el moviment de la Resistència se'ns presenta amb totes les seves contradiccions. Un cert caos, suposadament volgut en l'estil del relat aporta velocitat, intensitat i dinamisme a les accions que s´hi narren i que d'alguna manera concorda amb la imatge freda i tallant amb què se'ns presenten les relacions humanes i les escaramusses per abatre l'enemic o per burlar-lo.
El paisatge agrest i feréstec, les barrancades i els camins enfangats intensifiquen un món molt dur i difícil on les persones que hi viuen han perdut l'esperança. Tens la impressió que algunes persones que desfilen per les pàgines d'Un assumpte personal han perdut gairebé tot allò que ens fa humans, el sentiment, l'emoció, l'empatia. Malgrat aquest context fosc en alguna ocasió sorgeixen espurnes d'humanitat entre les víctimes del bàndol feixista. Els estralls de la guerra, la fam i la misèria les converteixen en una mena de zombies amb l'únic objectiu d'abatre com més enemics millor i de salvar la pell sigui com sigui. Un retrat del moviment de la Resistència allunyat del caire èpic i heroic que altres narradors han revestit les històries de partisans.
La motivació del protagonista mereix un comentari destacat i és que el títol de la història, Un assumpte personal, centra en l'amor el motor principal de les seves accions. Un personatge que enmig de tanta mort i misèria concentra la seva energia en saber si la dona de la qual està enamorat l'ha traït o no. Enmig de la guerra esclata l'impuls de l'amor, aquest contrast és el que dona vida, potència i desassossec al relat.
© Carme Andrade
(1) Traducció de Xavier Lloveras
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada