Una vegada més el Josep Maria Pou ens fa vibrar amb la seva actuació apassionada i apassionant i ens en fa còmplices des de la butaca del teatre. Tota la seva humanitat al servei d'un personatge amb llums i ombres, paradigma de l'home modern pragmàtic i materialista que viu d'esquena al món de la realitat social i que no comprèn els qui es comprometen amb la justícia i amb els altres. Un personatge cínic però també emotiu i humà a estones que s'enfronta dialècticament amb la seva amant, una esplèndida Roser Camí, persona compromesa i implicada amb la seva tasca de professora en una escola pública i marginal d'una gran ciutat.
Sense oblidar el tercer actor, el fill adolescent del protagonista, contrapunt que aporta la frescor necessària i que irromp en l'escena final i arrodoneix la història, una història plena d'actualitat i humanitat. Una història d'amors impossibles però tan reals com la mateixa vida.
Si podeu, no us la perdeu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada