Enric Casasses a Notícia de la poesia catalana aborda part de la història de la poesia catalana des de Llull fins a Maragall i ho fa amb el seu segell indiscutible de frescor i saviesa acumulada. Sempre és una sorpresa tot el que escriu, en aquest cas fer un repàs de les poètiques diverses que aborda, podria ser una tasca feixuga per al lector, si més no severa i lletraferida, en canvi la seva lectura es transforma en un plaer intel.lectual i sensual, perquè en Casasses sap planejar amb les paraules i sap enlairar-se tot i aterrant a la realitat. No és tant el que diu, que també, ja que en fa una lectura molt personal i interessant, sinó en com ho diu. I destaco un aspecte al qual no acabem d’acostumar-nos-hi. La seva fe apassionada amb la qualitat i grandesa d’alguns dels nostres entre els quals brillen amb llum pròpia els dos astres, per cert clergues, Llull i Verdaguer , i com no el valencià Ausiàs March. Deliciosos són el paratges quan parla del de Folgueroles.
Casasses, un verdaguerià de dalt a baix i un lul.lià també de dalt a baix. I un desmuntador de decadències pessimistes de l’etapa coneguda com de la Decadència. En fi, que la seva lectura ha esdevingut un nou gaudi i com a lectora pura i rasa dic que Casasses també és un dels grans del segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada