"Som uns il·lusos, va dir el pintor, som uns il·lusos si ens pensem que no s'atreviran, però mira: el que molts consideraven impensables, ells s'hi atreveixen i ho fan, aquesta és la seva força, que tant se'ls dóna"
La Lliçó d'alemany de Siegfriend Lenz (1) sorprèn per molts motius, un dels quals és per l'originalitat del punt de partida, motiu primer de reflexió i que dona el nom al títol. En realitat, és un treball de redacció al qual el personatge en primera persona es veu obligat a realitzar per ordre de la institució/ reformatori / presó on està reclòs. Aquest càstig ha de respondre i justificar una idea: El plaer del deure. Aquest enunciat serà el pretext per explorar el passat social i familiar del protagonista, cosa que es traduirà en una redacció de 486 pàgines.
L'obediència a les lleis polítiques de forma incondicional es converteix en el bé suprem en moments històrics on les llibertats es veuen restringides i mutilades de forma tràgica i és d'això de què parla aquesta lliçó, d'això i dels policies que vetllen perquè les lleis castradores es compleixin. Som a l'any 1943 en ple règim hitlerià i els artistes paguen amb l'ostracisme o amb la presó la llibertat d'expressar-se. Temps en què l'art lliure és etiquetat d'art perillós i degenerat. Els pintors expressionistes alemanys es van convertir en la bèstia a capturar per part del feixisme. El pintor Emile Nolde(2) sembla que fou el personatge real sobre el qual en Lenz va construir el personatge de ficció de la novel.la
A l'Europa contemporània i a casa nostra algunes mostres d'expressió artística comencen a etiquetar-se de perilloses pels hereus del franquisme, les censuren i les suprimeixen de la programació on havien estat incloses. I és que la bèstia del feixisme no mor, viu en latència i ressorgeix quan la paraula democràcia comença a fer fallida.
© Carme Andrade
(1)https://ca.wikipedia.org/wiki/Siegfried_Lenz
(2)https://ca.wikipedia.org/wiki/Emil_Nolde
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada