dimecres, 10 d’agost del 2022

Vint-i-quatre hores de la vida d'una dona, d'Stefan Zweig

Un d'aquells llibres que et retorna a les mans no saps com i que et tempta de tornar-lo a llegir al cap dels anys. La brevetat de la història no n'exclou la qualitat, ben bé al contrari. Una petita joia literària amb molts matisos aromàtics, des de les essències més fortes a les fragàncies suaus que podrien passar inadvertides en una lectura superficial. El detall en les observacions del caràcter dels seus personatges fan de l'autor un especialista de la psicologia humana. Ja des de les primeres línies t'atrapa un narrador en primera persona que va directe a submergir-te  en un ambient determinat i a presentar-te un personatge atractiu que només serà una excusa narrativa ja que la novel.la anirà per un altre cantó. 
Vint-i-quatre hores d'una dona reviscudes de nou gràcies a uns fets que remouen la consciència adormida del personatge femení. Un acte d'alliberament catàrtic on les convencions de la moral burgesa es veuen bandejades per unes relacions amoroses considerades immorals en una societat més propera a l' època victoriana que al segle XX.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada