L’home
i el mirall és una novel.la de l’escriptora Àurea Bellera[1]. Un
personatge femení que traspassa la línia del temps mitjançant un somni fins a
prendre consciència de la seva vida anterior encarnada amb l’altre
protagonista, en aquest cas un jove nascut a la primeria del segle XX, - amb la incertesa de no saber què és real i
què és producte d’un somni-. No debades
els clàssics ja ens instrueixen amb allò que la vida és somni... doncs bé,
aquesta història traspassa miralls i traspassa ànimes que migren d’un temps a
un altre i una història on la vida és un
tènue vel que s’esquinça, segons paraules de la mateixa autora.
¿Sabeu
allò que estant en un lloc per primera vegada
tenim la sensació que ja hi hem estat anteriorment o que aquelles cares
ens són molt familiars? Doncs L’home i el
mirall recorre a percepcions i senyals semblants a aquestes per bastir una
història no exempta d’una certa complexitat. Sabem que la física quàntica
comença a explicar-se en termes que fins fa poc estaven reservats a algunes
tradicions espirituals on les dimensions atemporals constitueixen un element
clau per comprendre les seves tesis filosòfiques. Així L’home i el mirall aborda els somnis i els insights (senyals) com a eines que aporten saber i coneixement
intuïtiu del passat i que donen sentit al present actual. I el mirall actua de
vehicle entre aquests dos moments temporals. Si abordem la simbologia del
mirall ens trobem en un ventall prou ampli de conceptes que es complementen
entre ells. Aquí el mirall actua com el vehicle frontera entre el jo i l’altre,
entre el meu present i el seu passat, dues cares de la mateixa moneda, de tal
manera que jo puc ser ell, i ell soc jo. Aquesta transmutació interpersonal o
si voleu, en terme més religiós, reencarnació, constitueix el nucli conceptual
de la novel.la on el personatge principal masculí, també desdoblat en dos, un és l’alter ego
literari, - aquí altre cop el mirall- , transita en una Txecoslovàquia entre
guerres amb l’amenaça nazi al clatell, una amenaça que conduirà als horrors
dels lager i a l’extermini del jueu. L’altre personatge principal és una dona
coetània, del nostre temps, la que estarà situada en l’altre costat del mirall.
Les
descripcions minucioses abunden al llarg de la lectura i no només de gestos i de
situacions, sinó també dels racons mentals i sentimentals dels protagonistes,
així com reflexions i pensaments del jo literari que ens acosten més a l’assaig
que a la literatura de ficció.
La situació
política del moment tot i estar present en el relat és només el teló de fons,
terrible i definitori pel fi tràgic d’alguns dels personatges però no deixa de
ser només un escenari que fins i tot provoca un cert escepticisme en l’ambient,
com si el terror que es preparava només fos intuït per unes quantes ments
lúcides que van apostar per fugir abans de ser capturats.
La
novel.la, ben documentada, amb un apèndix explicatiu de noms propis al final
del llibre ens aporta un plus de realisme i veracitat acostant-nos a un país que
ha contribuït amb noms cèlebres de músics, artistes i escriptors a la
construcció d’aquesta Europa que ara comença a fer aigües per tots costats,
però que durant tants anys ha estat la gran esperança de regeneració
humanística.
L’home i el mirall, una
primera novel.la de la Reusenca de Lletres[i] Àurea Bellera, ambiciosa
pel tema i per la seva estructura i que manté l’atenció i la tensió del lector
des de les primeres pàgines.
© Carme Andrade
[1]
El nom de l’autora, encara que pugui semblar un àlies per les connotacions
artístiques tant del nom com del cognom, és real i això em porta a concloure
que el nom fa la persona o és a l’inrevés? L’autora no només conrea les lletres
sinó posseeix una sòlida formació artística en Belles Arts, n’és l’autora entre
moltes altres realitzacions artístiques, de la coberta del llibre L’home i el mirall.
[i]
Reusenques de Lletres, un col·lectiu de dones reusenques que escriuen i que tot
just l'any vinent celebren els deu anys de vida literària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada