Amb una portada deliciosa de l'artista Fina Veciana feta de somnis viatgers a mar obert obrim aquest Desfici de Mar.
Un apunt al voltant de les pèrdues.
Llegint l’obra poètica de la Lena
Paüls no em puc estar de pensar que un cop desaparegui aquesta generació de
poetes i escriptors, la llengua haurà
perdut irremissiblement un cos robust de lèxic i maneres de dir que a hores
d’ara ja és ignorat i fins i tot menystingut, atribuint-li fins i tot de forma poc agraïda la qualitat de llengua pagesa
i de gent gran, tal com em va dir fa uns vint anys una alumna salouenca. De fet, la profecia s’està
complint de forma exponencial amb l’ajut no només de les imposicions de l’estat
sinó de la descurança dels mateixos parlants.
Ara, però, m’interessa destacar
del recull Desfici de mar tot un seguit
de mots extrets de la semàntica de les feines del camp i la seva adequació en
la construcció d’imatges per acomplir la funció poètica. El context actual de
l’any 2022 ens és advers pensant en la pervivència de la llengua, no només per
la substitució lingüística imperant sinó per la desaparició gradual d’oficis
tradicionals com la pagesia, entesa com l’hem entès fins fa pocs anys. Així en
el recull poètic, verbs com embrossar,
colgar, estassar, esventar, adobar, assaonar, espigolar, són verbs que estan emprats de forma magnífica per tal
d’ajustar llurs significats a l’imaginari de les percepcions, dels pensaments o
dels sentiments. El desplaçament de
significats del món físic al món de les idees és possible perquè l’autora
domina la càrrega semàntica de cada acció en base a la seva experiència directa
o indirecta de les tasques del camp, si més no, de la jardineria, sense la qual
el trasllat del real a l’imaginari no es donaria de forma tan natural.
Així doncs, en un futur, si continuen havent-hi poetes que s’arrisquin a escriure en llengua catalana, hauran de tibar del lèxic que els sigui més comú per tal d’expressar tot allò imaginari que els plagui dir. No m’arrisco a especular gaire sobre quin pot ser aquest món, el món de les tecnologies provinents de l’anglès potser? parlaran de resetejar per dir començar de nou o espamejar, quan alguna cosa no té interès o hackejar, parlant de sentiments traïts o robats ? etc.
Posats a
especular, podríem imaginar una altra situació en la qual només uns quants escollits haurien heretat
via familiar l’ús i els significat dels mots del món antic, - del pedrís oscat en paraules de la
poeta- i en serien els seus
preservadors. De forma inevitable em ve a la ment la nevera sota control on els replicants de Blade Runner guardaven la pastanaga com
el bé més preuat. D’aquesta manera els guardians del camp de les paraules
acomplirien una missió molt especial i minoritària i ves a saber si, fins i tot
il·legal.
Sobre "embrossar, colgar, estassar, esventar, adobar, assaonar, espigolar": que maques aquestes paraules! Algunes no les coneixia.
ResponElimina