Que lluny la Muntanya Màgica d'en Thomas Mann d'aquesta muntanya pirinenca on la màgia impregna tot ésser vivent, tota planta i tota pedra! La muntanya de la Isabel Solà és l'espai viu que transforma els éssers que hi viuen o que s'hi allunyen, però que els persegueix per sempre més.
Les persones, els gossos, els cabirols, la lluna, els follets, les dones d'aigua i els éssers fantasmagòrics que l'habiten formen una constel.lació interconnectada, gairebé orgànica, on l'oblit de les tragèdies familiars sovint és volgut i el record foragitat; on les dones són el tronc, l'arrel i la saba de l'arbre i on cada cosa viu en cada cosa. Les dones alimenten nens, vells i animals i ajuden a parir. I les filles rebran el llegat de la saviesa de les mares que alhora també el transmetran a les seves filles en una successió interrompuda només per la modernitat, per l'èxode cap a les ciutats.
 |
| Fotografia: Carme Andrade |
Aquesta muntanya balla, parla, es queixa i ens recorda que els humans són uns éssers vanitosos que es creuen per damunt dels que són considerats animals inferiors, que s'obliden que la natura ens governa i que sense ella estem perduts.
 |
| Fotografia: Carme Andrade |
Terres de supervivència i de lluites entre germans, escenaris d'una cultura plena de llegendes i de temors, de mal averanys i de supersticions on el contar històries forma o formava part de la vida diària i on fantasia i realitat es confonen. Amb un estil personalíssim, les paraules de la narració sovint s'allunyen de l'ús al qual estem acostumats i prenen noves dimensions; des d'aquest punt de vista, Canto jo i la muntanya balla s'acosta molt al llenguatge poètic. La lectura se't fa diàfana com l'aigua que brolla i t'arriba directa sense artificis i com a lectora agraeixes aquesta proximitat i tota la bellesa que conté la mirada sàvia que projecten totes les veus que animen les històries que trobem en aquest llibre singular.
©Carme Andrade
He llegit la novel·la. M'ha agradat molt tot i que reconec que en alguna estona m'he perdut una mica.
ResponEliminaDesprés de llegir les teves impressions penso que "Canto jo i la muntanya balla" és un d'aquells llibres que s'han de llegir dues vegades. I estic convençut que la segona lectura encara m'agradarà més.
Sí, una mica. Cal fer lectura atenta si no et vols perdre detalls i filiacions. Gràcies pel teu comentari sempre molt ben rebut.
EliminaEstic molt d'acord en tot el que dius del llibre. Molt poètic i molt interessant. M'ha agradat molt. Tota la màgia de la Vall de Camprodon en paraules.
ResponEliminaM'afegiré a la relectura. Val la pena.
Si no et sap greu, t'esmenaré l'errada del nom de l'autora. Ea diu Irene Solà.