dimarts, 12 de gener de 2016

Reparar els vius, de Maylis de Kerangal

Entre d'altres coses bones de la vida, estar d'enhorabona és per mi descobrir veus literàries que siguin capaces de desvetllar-me i de fer-me obrir més els ulls o fer que arrengleri el meu cos en uns gestos inconscients que deuen significar un estar alerta, un ep!, aquí hi ha substància. Bé, doncs això és el que he experimentat des de les primeres línies de Reparar el vius:
Què és el cor d'en Simon Limbres, aquest cor humà, des que la seva cadència es va accelerar en el moment de néixer, mentre altres cors també s'acceleraven.../...
Un escriptor, - en aquest cas l'escriptora francesa Maylis de Kerangal - , que ens presenti el cor d'un noi com l'autèntic personatge de la novel.la , - el cor, aquest artefacte meravellós que ens fa vibrar i ens fa viure rítmicament,-  m'indica que la seva és una mirada profunda i alhora especial i aleshores penso: anem bé. I anem llegint fins que les pàgines se'ns fan curtes i ens neix el neguit de continuar, continuar i que no s'acabi mai. I s'esdevé el miracle de la lectura apassionada i joiosa.

No és només aquesta mirada diferent l'únic que t'atrapa des de les primeres línies, també ho fa l'agilitat d'una prosa viva, on no hi ha giragonses ni paràfrasis innecessàries. Una prosa visual, cinematogràfica, precisa, concreta, exempta de diàlegs, i un gran treball documental en el camp de la medecina cardiovascular i de la cirurgia. Com fer d'una petita història una gran història? Aquest és el gran mèrit de Reparar els vius, perquè al darrera de la narració d'un fet, per desgràcia usual, hi ha el gran relat moral dels límits de la vida i la seva relació amb la consciència. 
I us deixo que en fruïu, si us ve de gust. 
Reparar els vius. Maylis de Kerangal. Traducció de Jordi Martín Lloret. Edita Angle Editorial 
Premi Llibreter 2015

5 comentaris:

  1. Un llibre ben interessant, amb un cor de protagonista...Segur que val la pena la seva lectura, com a mínim perquè el protagonista és molt original...
    Bon vespre.

    ResponSuprimeix
  2. Si en tens l'ocasió Roser, ja me'l comentaràs. Gràcies pel comentari

    ResponSuprimeix
  3. Reparar els vius... Perquè reparar els morts, de moment no sembla possible.
    Un bon títol.
    I una bona ressenya.

    ResponSuprimeix
  4. Efectivament, les primeres línies atrapen, Carme. I un cor com a personatge, potser com a protagonista és de gran originalitat. Jo ja ho saps, si me'l recomanes tu, me l'apunto.

    ResponSuprimeix
  5. Efectivament, les primeres línies atrapen, Carme. I un cor com a personatge, potser com a protagonista és de gran originalitat. Jo ja ho saps, si me'l recomanes tu, me l'apunto.

    ResponSuprimeix