dilluns, 21 de desembre de 2015

Gegants de gel de Joan Benesiu


Una ciutat als límits del món, un bar i uns personatges que s'expliquen les seves històries. Sis personatges en un cruïlla existencial estan units pel microcosmos d'un bar on es troben cada dia i on confessen el seu passat. Sis desconeguts que senten la motivació d'abocar les seves vides i que senten la necessitat de ser escoltats. El món occidental mentrestant celebra les festes de nadal en família. Al bar Katowice d'Ushuaia la família improvisada la conformen cinc homes i una dona. De rerefons, la història recent de l'Amèrica més austral, el conflicte de les Malvines, - aquest gra que supura sense cicatritzar-, la vida convulsa de la frontera mexicana, les dictadures militars o la història de la castigada Polònia, país molt present en la novel.la: en el nom del bar, en una de les històries relatades i en les digressions culturals i literàries que ens ofereix l'escriptor narrador en fer-se ressò de l'obra del polonès Gombrowitz en un dels capítols.

Fotografia. Carme Andrade  El far dels Eclaireurs. Ushuaia.

Gegants de gel(1) és una novel.la de novel.les, on cadascun dels relats de vida real o de ficció, - que siguin reals o mentida és secundari- , podria ser el germen d'una altra novel.la. Sorprenen algunes de les dades històriques que hi descobrim com la de l'origen del nom de L'illa de  Xàtiva en parlar de L'illa de la terra del foc.

No me'n puc estar de confessar que he descobert molts espais en comú entre l'autor i una servidora. He esmentat anteriorment l'escriptor polonès Gombrowitz del qual vaig llegir Cosmos i en vaig quedar fascinada, l'esment d'en David Linch, un dels meus directors cinematogràfics preferits, el pas pel cafè Tortoni de Buenos Aires que va ser la meva entrada inicial a la ciutat, l'admirat Roberto Bolaños i la petja que va deixar en mi la seva gran novel.la 2666  fins al punt de voler fer un viatge fins la frontera mexicana i que vaig realitzar fa uns quants anys,  les cançons de L.Cohen, en especial I have tried in my way to be free i finalment la meva visita a la ciutat d'Ushuaia, un viatge decidit molt abans de la lectura del llibre, però llegit mentre era a la ciutat. En fi, una lectura plena de sorpreses, rodona, amb la qual m'he sentit molt a prop i que  ha lograt allò tan difícil que és la comunicació i l'emoció en una mena de viatge cultural i literari compartit.

I si allà s'acabava realment el món, aleshores aquell era l'observatori ideal per veure que el món era idènticament confús tant en el balcó final com en el cor de les civilitzacions més antigues. El desassossec em duia a les paraules de Pessoa, quan afirmava que viatjar era completament inútil i que no hi havia millor viatge que el que fas des del menjador de casa teva...
Doncs això.


(1) Gegants de gel de Joan Benesiu és un llibre editat tan bé com sempre per Edicions del Periscopi

2 comentaris:

  1. Doncs des del menjador de casa he viatjat, amb la teva companyia, a les Terres Australs.

    ResponElimina