dimarts, 26 de maig del 2015

Els petits rapsodes

El faristol els depassava l’alçada a tots dos i el de la samarreta verda va ser el primer que va començar a xerrar tot  aixecant la barbeta a fi que les seves paraules arribessin netes al micro que tenia al davant.  Va iniciar el seu itinerari poètic per Foix, va traspassar les àrides planes d’Espriu i va acabar amb l’entranyable paisatge de Roda de Ter. Una veu de nen, sí, però poderosa, que va arribar a un auditori bocabadat, testimoni d’una memòria prodigiosa d’un nen de vuit anys que anava desgranant paraules i conceptes amb veu ferma i alhora plena de matisos. Els seus bracets acompanyaven les paraules amb gestos emfàtics a moments i dolços i senzills en altres. El seu germà, molt a prop d’ell se’l mirava amb una complicitat plena de tendresa.  Quan li va arribar el seu torn i es col.locà davant del micro, després de dir la primera paraula, va comprovar que el micro no funcionava. Uns moments de desconcert per part dels adults organitzadors, mans que es movien temptejant els cables i dits nerviosos. Finalment els altaveus van emetre unes paraules, un, dos…  El públic enfervorit va aplaudir sorollosament, no sense regalar una rialla espontània i carinyosa al noi atribolat pel petit incident. La vetllada va transcórrer  per les aigües tranquil.les d’uns poemes tenyits de melangia  a voltes, i en altres moments  per les aigües tumultuoses de poemes sobreeixits de patriotisme i d’esperit combatiu. Si el primer dels germans tenia una veu poderosa i plena de matisos, el segon  es feia escoltar per la seva veu aflautada i harmoniosa. Els dos nens van acabar la seva participació amb unes salutacions de cap, acollides per un públic entusiasta que es va aixecar de les butaques per aplaudir-los.

Els meus ulls cansats avui em brillen de feliç enyorança tot recordant  aquesta escena gràcies als noms que he vist en la pantalla a primera hora del matí.  Els germans Salvat, ambdós especialistes en biogenètica, ambdós incansables científics, han estat honorats amb el títol de Catalans de l’Any 2030. Ells són els mateixos nois rapsodes que van participar en l’acte que la històrica ANC va organitzar a Reus el 23 de maig de 2015. Això ocorregué dos dies abans -  i arran dels resultats de les eleccions municipals-  que es proclamés la III República Catalana des de la balconada dels  ajuntaments de tot el país. I avui el record vola cap aquells dies en què les cames, el cor i el cap anaven a una, colze a colze amb tota la gent que va fer possible capgirar la història del meu país o més ben dit, restituir-la al lloc on li pertocava. I ho vam fer possible. 

6 comentaris:

  1. Esplèndid conte, Carme. M'hi sembla descobrir el seu arrelament en una anècdota -i uns petits personatges- reals.
    El camí tot just comença per aquests xiquets, i per la nostra terra.

    ResponElimina
  2. Hola Carme! Un conte molt bonic i optimista! Moltes gràcies!

    L'Eduard ens ha fet arribar aquest enllaç i m'enduc el teu conte al Blog-Via. He vist que ja el tenim enllaçat a la barra lateral i ara l'afegiré a la meva i així ens guardem el contacte.

    Un plaer passar per casa teva.

    ResponElimina
  3. Hola Carme! M'ha agradat molt el teu conte, tendre i optimista. Moltes gràcies per compartir-lo amb nosaltres.

    l'Eduard ens ha passat aquest enllaç i ara mateix me l'enduc al Blog -Via. He vist que ja et tenim enllaçada a la seva barra lateral i ara et portaré cap a la meva i així estem més connectades.
    Un plaer passar per casa teva. Fins aviat.



    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, he, em pensava que s'havia perdut i el vaig repetir!

      Elimina
  4. Molt bonic i optimiste, te l'he comentat al Blog Via...

    ResponElimina