Diuen que l’atzar obre nous camins. Sense l’atzar d’un llibre agafat per
error d’un prestatge de la biblioteca pública no hauria conegut Carrer Ordener, carrer Labart,[i]
el darrer llibre de la filòsofa francesa Sarah Kofman (París 1934- 1994).
Un llibre que sembla escrit sense cap pretensió literària. Un relat
autobiogràfic de la seva infància amb la marca Auschwitz de rerefons, l’escenari
de la crueltat infinita. Ella mateixa es defineix com una intel.lectual jueva
que ha sobreviscut a l’holocaust. Malgrat el tema, no esperem trobar el relat típic
on es narren els detalls dels horrors de la ideologia feixista. La veu de la nena Sarah sorgeix enmig de la tragèdia
familiar amb una veu crítica cap a la mare i amb una rebeldia que l’apropa a
renegar dels seus orígens jueus.
El llibre conté unes excel.lents notes de la Fina Birulés i de la Françoise
Collin. Ambdues professores ens ofereixen una aproximació de la figura de l’autora en
relació al drama de la infantesa i una argumentació al fet que aquest petit
llibre va ser el darrer de tota la seva llarga bibliografia publicada i centrada
en l’assaig filosòfic. Escrit poc temps abans d’haver pres la decisió de suïcidar-se,
la Sarah Kofman va voler deixar el testimoni vital que l’havia
perseguit al llarg de la seva vida. Obsessionada per allò que no es pot explicar,
com explicar el patiment infinit? Hi ha paraules adequades per dir allò que no
es pot dir?
El
meu pare va morir a Auschwitz perquè era jueu: com no dir-ho? I com dir-ho? Com
parlar d’allò davant del qual tota possibilitat de parla cessa?[ii]
Una vida amb un començament tràgicament no volgut.
ResponEliminaEl final el decideix, valerosament ella mateixa.
L'autora en néixer ja formava part de la tragèdia.
ResponEliminaEl final el va escollir ella mateixa.