dimecres, 9 d’octubre del 2013

Sukkwan Island, de David Vann

Hi ha històries que et sedueixen des de les primeres línies...
Amb la teva mare teníem un Mini Morris. Era un cotxe minúscul, com un auto de xoc, i un dels eixugavidres estava trencat, de manera que jo sempre havia d'anar traient el braç per la finestra per fer-lo anar. Així comença un relat aparentment tranquil en les seves primeres pàgines però que poc a poc es va endinsant en el terreny de la inquietud i del misteri. La història de dos éssers, un pare i un fill adolescent disposats a passar un any de les seves vides en una illa deserta allunyada dels humans. Una història que dóna per molt vist el resultat, encara que pugui semblar increïble. Una novel.la ambientada en un espai concret amb unes dures condicions climàtiques i materials i  protagonitzada per dos únics personatges, un dels quals és un adolescent. Una novel.la intensa i plena de suspens. Quin secret amaga aquesta història que enganxa des del primer moment? La resposta l'he trobat en la fascinació que m'ha produït per un costat, el relat del paisatge feréstec d'una minúscula illa del sud d'Alaska i per l'altre, la intensitat emocional que es desprèn dels personatges i de les seves interrelacions i no direm més per si algú de vosaltres s'interessa per aquesta novel.la. Escrita pel que diuen que és un dels més aplaudits dels nordamericans actuals, en David Vann. Va ser premi llibreter l'any 2011. 
Foto Carme Andrade

1 comentari:

  1. Aquest me'l compro i me'l poso a la pila, Carme. Hi ha qui diu que és important que el primer paràgraf et deixi clavat a la cadira, però aquest començament també enganxa. No serà que és molt important la manera de dir-hi i no només el que es diu?

    ResponElimina