divendres, 18 d’octubre de 2013

Flamarades

La tarda començava a escopir flamarades de sol tardà sobre la solana de la vall i el genet del cavall de la crinera de foc tibà les regnes. L’animal aixecà el morro sol•lícit a l’ordre de l’amo. Aquell esternut estrepitós havia provocat aquella parada obligada sota del vell garrofer i a tocar de les vinyes de ca l'Ambròs.

L’esternut va anar acompanyat d’una convulsió extrema en tot el rostre del genet. Un devessall de mocs i llàgrimes i alguna cosa d’una certa consistència sòlida va sortir dels seus narius.  Es va passar el mocador per sota el nas i se'l va mirar estranyat. Entre el líquid llefiscós i espès que acabava d'expulsar hi va trobar una lletra de plàstic, la lletra era una lletra grega, la Tau, una lletra que el convidava a furgar en el seu passat recent. 

A través de la lletra va visualitzar els dies passats damunt de la gespa del jardí, una gespa retallada en forma de T i la seva ment va viatjar fins una antiga calçada romana que feia pocs dies havia trepitjat en un poble del Priorat, un poble que té un camí anomenat cava loca, on no hi ha caves ni està beneit. Cava loca, lloc profund, com el forat del nas d’on va sortir disparada la lletra Tau, la lletra que  indica l’equilibri, la lletra que conté algunes de les essències dels antics sabers templers, la lletra de Tecla, la patrona de la veïna Tàrraco; una lletra que ens remet a l’ocultisme o a la càbala, vés a saber. Aquesta lletra li havia sortit disparada del forat dret del nas i ara no només sorgia de la seva ment el camí de la cava loca, sinó també el pas dels templers per la veïna Miravet i fins i tot el Sant Grial. La forma de la copa també s’assemblava a la lletra T. Les dues banyes de la lletra podrien ser les nanses de la sagrada copa. 
Fotografia: Carme Andrade
El misteri havia sortit disparat del seu cos esvelt de genet com en un desig de fer-se visible als humans que sempre especulen sobre els orígens de certes coses. Ara a ell se li estava fent visible que la sagrada copa, el tresor més ocult, el tresor pel qual tots els cavallers templers havien lluitat i havien matat estava dintre d’ell. El misteri i el tresor no només estaven dintre d’ell, estaven també dintre de cadascun dels mortals, però amb una diferència. A ell el misteri se li havia  revelat i  als altres mortals estava per veure si tindrien aquesta sort. 

En la seva cavalcada per les planúries vermelles que tan bé coneixia, una gran resplendor incandescent s’obria davant d' ell tot guiant-lo cap als territoris de la llum que tant havia desitjat. Sota el vell garrofer, de cop i volta sentí la frescor d’uns dits àgils i tebis que s’obrien pas entre el braç esquerre i el seu cos. I una veu distant i freda... 

- Ja t’ho deia. Efectivament tens febre. La ratlla del mercuri sobrepassa els 42.


Carme Andrade

1 comentari:

  1. Sí senyor! La imaginació al poder o com d'un esternut, segurament real, en poden sortir tantes coses. Llàstima que estava delirant, perquè m'ho havia cregut tot.

    ResponSuprimeix