Una de les històries potser menys saboroses de totes les que he llegit del Mankell. No cal dir que es mereix un bon aprovat però li manca aquest irònic i àcid sentit de l'humor amb què ens té acostumats. Un relat on potser hi sobren alguns personatges com l'altre escriptor al qual odia i per contra hi destaquen altres personatges genials com la mare beneita de l'escriptor narrador.
La tragèdia social i política de fons ens somet a la reflexió, això sí; si no, no seria Mankell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada