El temps dels errors de Mohamed Xukri
Després de llegir aquesta mena d'autobiografia- si bé és la segona part-, comprovo una vegada més com la nostra cultura, i em temo que totes, està alimentada de llocs comuns i d'idees preconcebudes. En aquest cas, el relat ens presenta un Marroc completament allunyat del tòpic o almenys del Marroc del nostre imaginari. En plena descolonització espanyola, el país està empeltat de cultura popular espanyola però també de cultura i de literatura europea. Tànger, Tetuan, ciutats transfrontereres on una colla d'intel.lectuals, poetes, escriptors, aventurers hi fan estada i contertulien amb els escriptors marroquins en els típics cafès entre les boires del kif i els vapors etílics en una societat aparentment permissiva amb l'alcohol i amb les prostitució.
Els carrers dels barris pobres, les fondes i els bordells barats configuren un escenari sòrdid i caòtic, on tothom mira d'espavilar-se com pot i on les relacions entre les persones tenen un cost i una torna. El protagonista es debat entre l'infern particular que ha estat la seva primera joventut i la descoberta de la lectura i l'escriptura com espai imaginari de salvació. Interessant la seva mirada cap a les dones del seu voltant.En resum, un relat cruel i desmitificador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada