dilluns, 27 de gener del 2014

Marges

Quan del país ja no en quedi res, encara seran dempeus els seus marges.
(ROGER VILÀ PADRÓ)

Els murs de pedra, els marges, els aljubs de pedra, les cabanes de pedra seca, aquesta senzilla i vigorosa arquitectura rural sempre m'ha cridat l'atenció i l'he admirada per allà on l'he descobert. Els marges del Priorat, del Camp, de la Matarranya, del Maestrat, de la Serra de Tramuntana, les cabanes de pedra de l'illa de Creta, de Sardenya, les cabanes de volta d'una perfecció exagerada que trobem a Les Garrigues... tot aquest univers de pedra ens parla sempre de la nostra antiga mediterraneïtat austera i esforçada. Cada marge amb el seu estil peculiar i construït amb la pedra del lloc el fa únic. Les pedres arrencades de la terra per poder disposar de terreny de conreu són aprofitades per fer els marges i les cabanes.És així de senzill i és així de sostenible, com en diríem ara. Aquest enamorament per les pedres seques, dures i austeres del nostre paisatge l'he compartit de casualitat amb una persona que va ser la primera que em va parlar del llibre Marges que vull comentar. La manera com aquest llibre ha arribat a les meves mans també ha estat casual i misteriós, ja que me'l vaig trobar a la prestatgeria de l'estudi sense saber com havia anat a parar. Si a aquest fet, afegim que el llibre ens parla d'uns marges que vaig tenir l'ocasió d'admirar en la darrera visita que vaig fer a l'ermita de Sant Salvador de Margalef, aleshores tot té forma de complot perquè aquesta narració es converteixi en un llibre molt especial per mi i un dels tresors literaris descoberts darrerament.


Marges, d'en Roger Vilà Padró és un relat ple de paràgrafs d'una bellesa emocionant. Un llibre que m'ha fet sentir de molt a prop les vivències d'una estada a la muntanya en soledat. I si la muntanya i el paisatge és el Montsant encara té un ingredient més a afegir. El Montsant grandiós i alhora íntim en totes les seves vessants: la solana des d'Albarca a sant Joan del Codolar, la Serra Major, l'obaga d'Ulldemolins i les Cadolles Fondes, els Pèlags (o Pèlics), els temuts Ventadors, Sant Salvador, Margalef, el pantà, el passeig del riu fins la meravellosa Sant Bertomeu... tots ells racons trepitjats i estimats i ara descrits amb una gràcia i una destresa admirables per aquest autor per mi desconegut fins aleshores però d'una qualitat i d'una profunditat indiscutibles. Podria semblar que estigués comentant un llibre d'excursions i res més lluny que això. En Marges hi ha una reflexió profunda de la nostra existència humana i se'n serveix del paisatge i concretament dels marges per parlar-nos de nosaltres mateixos, sense oblidar una petita trama, una petita història que actua com de tènue teixit que va trenant l'aventura vital i personal del personatge. Un llibre especial que no hauria de passar inadvertit ni a les prestatgeries de les llibreries ni a les de les biblioteques.


dissabte, 25 de gener del 2014

Modernistes de Reus


Mireu el que deien a començament del segle xx el Grup Modernista de Reus, un grup de joves amants de l'art i  la lletra.
 ( Text llegit a la ruta literària del Grup Modernista de Reus organitzada per Còdol Educació Reus )

Venim plens d’esperances i de forces, propies de la joventut, a lluitar pe Cathalunya i pera totes les manifestacións de vida cathalanes. No recularemdevant de res, mentres que se pugui vence amb la vida.

 […] Els que verament estimem l’art, tenim la obligatiò de no deixar passar mes sens protesta lo que stá  passant am la nostre literatura. Som un poble diferentdel casteylá y no devém seguir son exemple, aplaudint  estupidesas y glorificant nulitats que indirectement ens han portat á una ruina moral i intellectual, verdedera chausa de nostre actual ruina material. Ells han convertit el temple del art grec en un burdell de vividors y prostitutas. […]

Els poetes, temerosos i avergonyits, s’estan tancats a casa trebaylant silenciosos en la soledat la cadentia y la beylesa i el vigor de sos pensaments, entant que l’ignorantia erigida en geni pel sufragi univerçal d’un poble estupit escampa als cuatre vents les fuyles hont les máquines han stampat llurs aborts intellectuals, escarni de la beylesa i dignitat humanes.
Els prosadors casi no gosan a sortir no atrevint-se a desafiar l’enorme exèrcit dels erigits poetes, i els pocs que els secundan en sa tasca, ho fan amb el mateix mal-art que eyls, decrivint les coses mes vulgars i insustancials de la vida, contant l’escuma de la creatió, tot el que s’agermana amb sa migrada intelligencia […].

Heus-a-qui doncs embastada nostre tasca. Vingan a nostre costat els que se sentin artistes, combátinos els que no els agradin nostres idees; nosaltres no els tindrèm pietat, com no se en pod tenir al insecte que destruheix una flor que el sol i la rosada han desclòs misteriosament.



 “Nostre Deu-vos-guard”, a La Nova Cathalunya [MAGÍ SUNYER. Els marginats socials en la literatura del Grup Modernista de Reus. Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Tarragona, 1984. Pàg. 73-74]

dilluns, 13 de gener del 2014

Tots aquells cavalls

A Cormac Mac Carthy diuen que no li agraden les entrevistes, que tot el que pot dir ho diuen els seus llibres. Admiradora incondicional de tot el que he llegit fins ara d'aquest escriptor nordamericà, crec que el que diuen els seus llibres és molt en quantitat i en qualitat. Aquesta vegada he repassat aquesta magnífica història, diuen d'iniciació i jo diria d'una iniciació que per sí sola és una vida i no només la vida personal i individual del jove protagonista sinó la vida universal amb tots els seus patiments, el dolor, la desesperança, però també  amb el seu punt de felicitat i d'una certa llum. Com diu un dels seus crítics, Mc Carthy despulla els seus personatges de qualsevol consol, però, miraculosament, una llavor d'humanitat perdura. Amb una mà destrueix la fe en els homes, amb l'altra la restaura.( Tom Gatti, The Times).
Foto:  Carme Andrade

El paisatge aspre i salvatge de la frontera, on els saguaros, els cactus i la terra dura i erma són l'escenari d'un viatge a cavall d'uns nois a la recerca de no se sap què, però que els esperona a fugir d'unes terres i d'unes famílies que ja no se les senten com a seves. "On és la teva terra? No ho sé. No sé on és. Ja no sé què és la terra..." El paisatge per ell mateix ja és un personatge. Les plantes, l'aire, els cels, els núvols, els barrancs i en especial els cavalls són objecte de descripcions acurades amb un gran alè poètic. Els cavalls són subjectes més que objectes, " I va pensar que pensar en cavalls era una cosa bonica en què pensar". L'amor pels cavalls arriba a la identificació del genet amb el cavall, tal com llegim en les darreres línies de la narració  ".../... i els petits ocells del desert sortien volant amb gran corredissa de les bardisses seques i cavall i genet i cavall van passar de llarg i la llargària de les seves ombres va passar en tàndem com l'ombra d'un sol ésser. Va passar i es va esvanir en la foscor creixent de la terra, en el temps a venir". 



divendres, 3 de gener del 2014

Haikús de pedra seca

Branca d’hivern
al cel dibuixada
per tu camino ara.





















Groc de rostoll
terra seca a l’era
la puput la creua..




dilluns, 9 de desembre del 2013

Nocturn a l' Índia

L' Índia a casa nostra darrerament està adquirint un glamour impensable en el nostre imaginari de fa uns anys. Ara, amb els viatges de l' Honorable  i la megaboda milionària amb cavall blanc inclòs al cap i casal de Catalunya, l' Índia ocupa un espai en les pàgines de paper couché de les revistes del cor monopolitzat fins fa per la decadent noblesa europea.  Potser a causa d'aquest soroll mediàtic, m'ha cridat l'atenció descobrir en un prestatge de la biblioteca de casa Nocturn a l'Índia, l'autor del qual és Antonio Tabucchi. L'he obert a l'atzar i he trobat unes notes en un full doblegat a la pàgina 55, unes notes que vaig escriure fa una pila d'anys i que transcric tot seguit. Val a dir que van ser escrites amb l'emoció al cor després del meu primer viatge a aquest espectacular i commovedor país.
Nocturn a l'Índia és un barreja de relat real i de ficció, i per aquest motiu  connecta molt bé amb les meves impressions després de la primera estada a aquest país, perquè viure a l'Índia és viure entre la realitat i la ficció, entre la matèria i l'esperit, entre la realitat més injusta i colpidora i el perfum de les tones de flors que es venen a les parades dels temples. 

Amb el relat de Tabucchi revius les impressions d'alguns llocs visitats, des de la decadent Bombai fins el sud del continent i celebres la complicitat que estableixes amb l'autor quan relata les seves vivències que s'assemblen tant a les teves: les coneixences que fa en una de les llargues parades d'un viatge amb autobús, la conversa amb un metge d'un hospital de Bombai o la trobada casual amb un jove iogui que després d'intercanviar unes quantes frases en anglès, se'ns va prestar a fer de xofer i de guia religiós pels temples més amagats de l'estat de Karnataka. Et deixes portar pels mitificats paisatges del mar de Goa, Calanguten, Fort Aguada i la costa Malabar, noms tots ells de ressonàncies exòtiques i tornes a viatjar, però aquesta vegada des de la butaca de casa teva. Tot un plaer.

dissabte, 30 de novembre del 2013

Memòries I de Josep Maria de Sagarra

Fotografia: Carme Andrade
Les primeres pàgines del primer volum de les Memòries de Josep Maria de Sagarra contenen una exposició detalladíssima dels avantpassats de l'autor, tot remuntant-se fins el SXII. Les seves vides són relatades amb tota classe de detalls i de notes curioses. De com i mitjançant els successius casaments, la riquesa es va acumulant en uns hereus que, de generació en generació van aportant nous béns tot incrementant un patrimoni rural que es va estenent per tota la geografia catalana. La brillant memòria de l'autor a partir dels relats de l'oncle Ferran és la font dels innombrables passatges documentals on els homes i les dones són descrits  amb breus però incissius i acolorits mots. La profusió d'adjectius usats, comparacions i metàfores en sàvia combinació fan de cada retrat un autèntic fresc al natural on el color i la gràcia de la pinzellada són tan reals que el lector no s'ha d'esforçar gens per imaginar-se'ls ben vius al seu davant.

La primera part del volum  arriba fins a l'adolescència on assistim al descobriment de les grans passions que marcaran la seva vida: els ocells i la literatura. Els ocells, herència espiritual i poètica de la seva mare; la literatura com a resultat d'una sensibilitat extraordinària unida a unes grans qualitats intel.lectuals, cosa que produirà gran admiració en els professors del Sagarra adolescent. La mort de la mare assenyalarà els límits, la frontera de la seva vida d'adult.

Alguns dels fets històrics narrats, com els de la Setmana Tràgica, són relatats com si el jove Sagarra els hagués seguit amb curiositat des de la finestra d'una atrinxerada torre. A causa de la seva posició social, el seu bàndol era el del poder ben allunyat dels pàries que es sublevaven pels carrers i places de la ciutat. Malgrat això, un petit fervor revolucionari neix en el seu cor, ni que sigui per l'ardor juvenil propi de la seva edat. 

Les memòries d'en Sagarra constitueixen una gran font de coneixement de la cultura de començament del segle XX. Així, tot un seguit de personatges, Carles Riba, Josep Maria Lòpez Picó, Josep Carner i altres als quals estava lligat per amistat i per aficions desfilen per les seves pàgines. El final d'aquest primer volum de les memòries acaba en aquest moment històric, com a preàmbul de l'esclat cultural que s'esdevindrà més tard.

Sense dubtar-ne ni un moment, Sagarra és un dels grans mestres de la llengua. Indispensable, indispensable, indispensable...

dissabte, 23 de novembre del 2013

B.S.Iyengar

El setembre de l'any 1996 el mestre de mestres de ioga, en B.S.Iyengar, va visitar el centre Iyengar de Reus. Avui, tot revisant papers, he trobat les notes que vaig escriure en la seva visita. Les he rellegit i m'han tornat a semblar plenes de claredat i d'humanitat.
















La pròpia existència és el déu. És el que fa que els meus budells, els meus pulmons funcionin, que fa que tot estigui en continu moviment.



El ioga ajuda a expandir el cor i concentrar la ment; el món actual expandeix la ment i constreny el cor.



El benefici del ioga no te'l trobes tu només: el troben els teus amics, els familiars, els companys...



No m'importa que no cregueu en Déu; el que m'importa és que cregueu en la vostra pròpia existència.



Viu amb amor, practica i treballa amb amor i riu-te'n dels teus fracassos.



Si un altre és superior que tu en virtut, estigues content i dóna gràcies que sigui així.



La meva fe no és un mur o una cortina que m'impedeix veure més enllà; al contrari: és allò que em fa continuar treballant, la voluntat d'anar més enllà del coneixement...



La meva existència, la teva, la de l'altre són els rius que van a parar a l'oceà de l'existència, que a la vegada es transforma en núvols, pluja i rius novament...


(B.S.Iyengar en la seva visita al Centre de Ioga Iyengar de Reus el 23 de setembre de 1996)