Quan del país ja no en quedi res, encara seran dempeus els seus marges.
(ROGER VILÀ PADRÓ)
Els murs de pedra, els marges, els aljubs de pedra, les cabanes de pedra seca, aquesta senzilla i vigorosa arquitectura rural sempre m'ha cridat l'atenció i l'he admirada per allà on l'he descobert. Els marges del Priorat, del Camp, de la Matarranya, del Maestrat, de la Serra de Tramuntana, les cabanes de pedra de l'illa de Creta, de Sardenya, les cabanes de volta d'una perfecció exagerada que trobem a Les Garrigues... tot aquest univers de pedra ens parla sempre de la nostra antiga mediterraneïtat austera i esforçada. Cada marge amb el seu estil peculiar i construït amb la pedra del lloc el fa únic. Les pedres arrencades de la terra per poder disposar de terreny de conreu són aprofitades per fer els marges i les cabanes.És així de senzill i és així de sostenible, com en diríem ara. Aquest enamorament per les pedres seques, dures i austeres del nostre paisatge l'he compartit de casualitat amb una persona que va ser la primera que em va parlar del llibre Marges que vull comentar. La manera com aquest llibre ha arribat a les meves mans també ha estat casual i misteriós, ja que me'l vaig trobar a la prestatgeria de l'estudi sense saber com havia anat a parar. Si a aquest fet, afegim que el llibre ens parla d'uns marges que vaig tenir l'ocasió d'admirar en la darrera visita que vaig fer a l'ermita de Sant Salvador de Margalef, aleshores tot té forma de complot perquè aquesta narració es converteixi en un llibre molt especial per mi i un dels tresors literaris descoberts darrerament.
Marges, d'en Roger Vilà Padró és un relat ple de paràgrafs d'una bellesa emocionant. Un llibre que m'ha fet sentir de molt a prop les vivències d'una estada a la muntanya en soledat. I si la muntanya i el paisatge és el Montsant encara té un ingredient més a afegir. El Montsant grandiós i alhora íntim en totes les seves vessants: la solana des d'Albarca a sant Joan del Codolar, la Serra Major, l'obaga d'Ulldemolins i les Cadolles Fondes, els Pèlags (o Pèlics), els temuts Ventadors, Sant Salvador, Margalef, el pantà, el passeig del riu fins la meravellosa Sant Bertomeu... tots ells racons trepitjats i estimats i ara descrits amb una gràcia i una destresa admirables per aquest autor per mi desconegut fins aleshores però d'una qualitat i d'una profunditat indiscutibles. Podria semblar que estigués comentant un llibre d'excursions i res més lluny que això. En Marges hi ha una reflexió profunda de la nostra existència humana i se'n serveix del paisatge i concretament dels marges per parlar-nos de nosaltres mateixos, sense oblidar una petita trama, una petita història que actua com de tènue teixit que va trenant l'aventura vital i personal del personatge. Un llibre especial que no hauria de passar inadvertit ni a les prestatgeries de les llibreries ni a les de les biblioteques.
