De tot el que he llegit de la Carlota Gurt, aquesta novel.la es distingeix per presentar-nos complexitats en un grau elevat. Aquí tot és complex, els dos personatges, el context d'una Catalunya atrapada en una situació de sequera i d'infraestructures pèssimes, el desassossec per una vida urbana cada vegada més complicada i per una actualitat social i política que ens rebota a la cara.
I tots els mals del món que deixem que inundin les nostres vides sense adonar-nos-en. Soledat, desig, autoestima ferida i una ciutat que va perdent la seva fesomia en mans de gent anònima sense veure cap on va tot plegat. Com un llibre obert d'una Catalunya agonitzant i desarmada i dos personatges, en Faust i la Ramona, la Ramona i el Faust en un joc de miralls interessant.
I una història on la dualitat està present. De solstici d'estiu a solstici d'hivern, dos personatges, dos erms geogràfics, el pantà i el desert i dos erms vitals que no troben repòs i un rerefons de món apocalíptic i profundament pertorbador.
I aquesta capacitat de l'autora de captar els moments i els llocs sòrdids amb una mirada intensa que pot ser càustica, dura, amb alguna gota d'humor però també poètica i sobretot transgressora. La força del seu estil és el que fa de la Carlota Gurt una escriptora singular i brillant.
@Carme Andrade
Dibuix: @Carme Andrade
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada