Napalm al cor (Pol Guasch), La casa del foc (Francesc Serés) i Consumits pel foc ( Jaume Cabré) són tres títols d'autors catalans que sorgeixen al voltant del Sant Jordi del 2021 (any II de la nova Era pandèmica).
El protagonisme del foc en les tres novel·les, que les tres siguin d'autors catalans i que les tres sorgeixin al mateix període són circumstàncies que donen peu a fer especulacions que, si bé podrien ser gratuïtes, no deixen de merèixer una reflexió al voltant del valor simbòlic que atribuïm a un dels quatre elements essencials de la natura: el foc. I no parlem només del valor de destructor, sinó també del de purificador i en conseqüència del de generador de nova vida. Amb tot, encara podríem aventurar-nos a comentar el valor simbòlic del foc passional, del foc que abrusa i que intensifica els sentiments, de la pulsió que mata i també de la que dona vida. Sigui com sigui, els tres autors han situat el foc en el títol, cosa que ens porta a repensar el moment que vivim en termes d'intensitat i de regeneració. Potser el pas mortal del virus hagi estat un detonant per fer saltar les alarmes d'un foc que ens cremava sense adonar-nos-en. O potser tot sigui fruit d'un atzar literari. El que realment importa és que les tres històries ens arriben i ens commouen com ho fa el foc que crema.
© Carme Andrade
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada