Avui el dia era assolellat, encara que el mestral feia de les seves bufant-te immisericorde a les orelles i al coll si t'havies descuidat la bufanda. O potser era vent de dalt, que diuen que és més fred...la qüestió és que avui m'ha vingut de gust estirar les cames i en un no res m'he plantat a les portes del santuari de Misericòrdia, lloc de culte de la gent del meu poble i al qual no hi havia posat els peus de feia uns quants anys.
Una mena d'atracció inconscient m'ha dut fins el primer cancell, fins el segon i fins empényer la porta d'entrada. En un primer moment ja m'ha semblat que entrava en un lloc nou, com si s'hagués esborrat de la ment aquelles anades a Misericòrdia de la infantesa amb totes les nenes de l'escola de monges. Dic nou perquè tot brillava, com acabat d'estrenar: els bancs, els reclinatoris, l'altar relluent amb els seus daurats barrocs, la verge orgullosa amb el seu mantell brodat, tot net com una patena i de cop i volta a banda i banda de l'altar, dintre del cancell de l'alta major i tancat al públic, dos grans murals m'han cridat extraordinàriament l'atenció. Dos murals bellíssims. El de la dreta, els tres reis mags en plena adoració al nen; en el de l'esquerra, l'anunciació dels pastors.Tots els personatges dirigeixen les mirades cap al centre de l'altar en un estat de contemplació serena accentuat pels tons suaus i delicadíssims dels vestits i dels rostres. La impossibilitat d'observar-los amb atenció m'ha contrariat, ja que el cancell impedeix el pas a l'observador encuriosit. L'autor, Andreu Martró ens defineix com ningú la seva obra: Les figures haurien de ser presents i absents alhora, com si elles mateixes fossin un receptacle habitat per allò innombrable, transcendent, que està fora de l'obra. Els pastors, més naturals, serens i reposats; els reis, en una composició més complexa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada