La Muntanya de l'Ànima és d'aquests llibres que no pots llegir d'una tirada. Des que el vaig començar tinc la necessitat de deixar-lo uns dies per anar assaborint lentament gestos, paisatges, persones i poder recrear-me mentalment amb les imatges visuals que em proporciona cada capítol, fins que el torno a agafar amb el delit i la curiositat de delectar-me de nou amb nous gestos, paraules i paisatges. És com un llibre d'iniciació on tot transcorre com lliscant per un llac pla com el palmell de la mà. Escrit alternant el jo amb el tu, aquest joc de punts de vista diferent el fa estranyament atractiu. Un viatge per la Xina profunda i que podria semblar un llibre de viatges; en tot cas és un llibre de viatges per la humanitat, ja que en el viatge apareixen els nous i els vells mites, les velles literatures, les velles creences, vist per uns ulls moderns que va descobrint els secrets mil.lenaris del seu país i que no deix de meravellar-se a cada pas. Un viatge ple de secrets i de racons on descobrir l'antiga saviesa que formava part de la vida quotidiana dels habitants de les regions més rurals del continent xinès. Un llibre total: poesia, assaig, narració,filosofia, tot en un. Què més pots demanar en una nit d'hivern on allunyada dels esgarips televisius o del pessimisme generalitzat, t'aferres al llibre com taula de salvació?
M'has convençut Carme, potser hi té a veure la teva poesia, però. Me l'apunto.
ResponElimina