Les pintures de l'Anet Duncan són una invitació a la contemplació de les coses en la seva puresa essencial. En l'horitzontalitat de les seves pintures trobo respostes senzilles a preguntes de vegades massa complexes. En la puresa de la línia i en la suavitat dels degradats es condensa el profund desig o la necessitat de reduir la matèria i el paisatge a l'expressió més simple però també més sublim. Expressar allò indispensable entre tanta matèria supèrflua deu ser una de les tasques més difícils i diria més compromeses amb les que l'artista s'enfronta en l'actualitat.
Els títols de les peces responen a frases d'un gran poeta i amic de la pintora, Josep Palau i Fabre. Així títols tan suggerents com Ja tornaré algun dia, Llençol de cendra i Una aigua com un aire, ens remeten a un univers poètic molt personal que conjuga admirablement bé amb la plasticitat de les imatges.
En el següent video, l'Anet Duncan parla de la seva pintura i del moment creatiu en què es troba.
No us el perdeu amants de la bellesa!
(L'Anet Duncan ha exposat fins fa poc a la Galeria Antoni Pinyol de Reus)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada