Amb traducció d'Arnau Barios, l'autor rus ens ofereix Tres anys, una narració contextualitzada en la Rússia que va viure l'autor, entre la capital, Moscou i el que se'n diu províncies.
Històries anodines no per la qualitat de la prosa sinó perquè ens mostren la quotidianitat d'uns personatges dels quals el mateix devenir, el pas dels anys, constitueix la trama de la història. No hi haurà sorpreses en un context llòbrec i gris on no sembla que ningú sigui feliç però tampoc el contrari i en aquesta superfície amorfa, en aquest regne de ningú es passeja un microcosmos humà on el pes de la tradició i la religió sembla que no estigui renyida amb unes infidelitats matrimonials consentides socialment, almenys per a les classes benestants. Que un marit plori la mort de la seva esposa legal mentre conviu a estones amb l'amant i els fills d'ambdós, no sembla motiu d'escàndol en una societat tancada i molt compartimentada en classes, encara que estem parlant del patriarca i d'una classe social elevada.
Amb tot, el pes de la novel.la es centra en la dificultat de trobar la felicitat en l'amor, no sempre correspost i alhora la indiferència davant aquesta manca de passió. Mal que mal el matrimoni amb afecte serà el destí del protagonista, l'antiheroi que pensa que casar-se per l'amor més passional o fer-ho sense gens d'amor devia ser tot el mateix. I entretant passa la vida, passen els anys.
© Carme Andrade
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada