No és la primera, ni la segona narració de l'autora que hauré llegit en poc temps. El seu estil enganxa el lector per molts motius, però allò que fa singular la lectura que comento, entre altres consideracions, és el tema triat. A través de les seves pàgines intuirem la vida intensa de l'autora, ja que parlem d'una mena d'autobiografia, encara que retallada en allò que li interessa narrar-nos.
La tria de la O`Farrell és el dolor que l'ha acompanyat en molts episodis de la seva vida. El dolor, consubstancial al viure, és el resultant de la violència amb què es sotmet el nostre cos a causa de les malalties, els accidents, però també el dolor psíquic que pot derivar-se de la por a la violació, a la mort dels teus fills o a altres causes sempre properes. Una narrativa plena de successos ocorreguts al llarg d'una vida inquieta i intensa, explicats amb detall d'orfebre però exempta del possible morbo que anul·laria el desig de vida i d'energia que amaren totes les anècdotes.
Descobrim un gran personatge en la mateixa autora. Un personatge potent, capaç de superar amb valentia totes les dificultats que se li presenten, que no són poques i no poca cosa. La magnitud de la tragèdia en molts casos és gran, però la magnitud de l'energia i de l'optimisme amb què les afronta també. Una mare coratge per als seus fills però també per ella mateixa i algunes preguntes m'assalten mentre llegeixo: Com és possible que tants episodis, alguns horribles, puguin ocórrer en tants pocs anys? Com és possible mantenir l'energia creativa que destil·len les seves novel·les entremig de tantes responsabilitats maternes, tants sotracs i tants perills? Doncs estem davant d'una vida peculiar, extraordinària, transportada al terreny literari amb mà precisa, sàvia i poètica, que no és poca cosa.
I continuarem amb la irlandesa Maggie O'Farrell en el següent post.
C.A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada