divendres, 3 de gener de 2014

Haikús de pedra seca

Branca d’hivern
al cel dibuixada
per tu camino ara.





















Groc de rostoll
terra seca a l’era
la puput la creua..




6 comentaris:

  1. Em commouen, les mots i les images. Tinc molta sort que m'ho deixis compartir amb tu!

    ResponSuprimeix
  2. Preciós Carme! Tu que t'estimes tant el paisatge, t'han de sortir del cor els haykús. Bé, la poesia sempre hi surt, vull dir, especialment.

    ResponSuprimeix
  3. Pedra sobre pedra els nostres ancestres van domesticar el paisatge.
    Ratlla sobre ratlla, tu ens l'expliques.
    Fita

    ResponSuprimeix
  4. Xavier, les teves paraules casi casi que ja són un haikú. Tens tota la raó, jo quan passejo per aquests paisatges em commou recordar totes les famílies que l'han fet possible. M'agrada recordar-los i és ben curiós que ho diguis perquè en tenia preparat un, on esmento els avis i els besavis. Gràcies!

    ResponSuprimeix
  5. Carme,
    Tot un honor que t'agradin i sobretot que et commoguin. L'emoció és el que dóna sentit a tot el que fem. Gràcies.

    ResponSuprimeix
  6. Teresa,
    Tens raó, aquests paisatges m'arriben molt endins, deu ser que els portem molt incorporats...gràcies

    ResponSuprimeix