Quan el sol d'estiu, avar impenitent, ja ha fos al seu gresol l'última unça d'or on lluu la seva efígie, els bruns adolescents arriben a ciutat grapejats pel vell astre que és ja moneda antiga. I tu has aparegut sota d'un halo aurífic, àgil,esvelta flama. i no he gosat mirar els teus ulls abrusats per no fondre'm amb Ícar al fons del mar de l'ombra... Jordi Gebellí, El deixant del temps (2005) Arola Editors
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada