El dia d'ahir va ser un dia de llum i d'ombres. Les llums d'un paisatge prioratí en un matí esplèndid on els brots de la vida pugnaven per esclatar; les ombres són tots els esdeveniments de corrupció que dia sí i dia també es van succeint en una escala frenètica en un país que va a la deriva i on la gent contempla amb estupor i amb ràbia continguda el major desastre social i econòmic dels darrers temps; on la incertesa, la por i el dubte s'estan apoderant del més íntim de les persones. Un poema que ens obliga a anar al fons...
No sempre els llocs comuns
ens reconforten
i ens salven de l’aspre caminar.
De vegades,
caldria
encetar i furgar,
colpejar i ferir,
desencarnar-ne les arrels.
Començar de nou.
 |
| (El Fangar del Delta de l'Ebre) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada