Editada per Terra Ignota, una nova editorial que té molta cura dels seus llibres, Les cadenes subtils, de l'escriptora Teresa Duch és la primera novel.la de l'autora, ja que fins aleshores ha publicat llibres de relats i articles en el seu blog Salsa-Ficció.
La novel.la presenta una característica general que la hi confereix nervi i robustesa; em refereixo a la passió com un ingredient destacat de la psicologia dels seus personatges i que es manifesta com una mena de vibració latent en l'estil narratiu. Densa de personatges, destaquen amb llum pròpia i vital les
dues dones protagonistes, la Mimí, la jove i la Maria, la dona gran. Una
novel.la de dones? Diria que en part sí. Ja ha passat l’època d’haver de
demanar perdó per crear personatges des de la perspectiva femenina, com deia fa
pocs dies a la revista digital
Catorze, l’Eva Piquer: Afegeix un femení darrere de qualsevol substantiu i
a l'acte aquell nom queda rebaixat, debilitat, menyspreat, desestimat,
abaratit. Posa un femení on
sigui i hi estaràs afegint rebuig, desdeny. Doncs bé, creiem que el
femení és humà com també ho és el masculí i la novel.la de la Teresa és una
novel.la on les dones protagonistes són intel·ligents, potents, vitals i
apassionades, dues dones que es troben i
que s’ajuden mútuament. El vincle que les unirà serà el coneixement que la gran
transmetrà a la jove com si d’un llegat sentimental es tractés. El traspàs de coneixements intergeneracionals
actuarà com el ressort que ajudarà la
jove Mimí en uns moments d’indecisió i d’una certa apatia, a motivar-se i a
trobar al·licients a la seva vida i
ajudarà la dona gran, la Maria, a descarregar-se del pes, de les cadenes de la seva història, un argument que no
desvelarem pas...
Una novel.la on el pes dels
conflictes psicològics es fa palès en dues
èpoques de la vida. Per un costat els problemes de soledat en la vellesa amb
tot el clima de petites enveges, venjances i rancúnies que es creen entre la
gent en els ambients de les residències però també l'afecte, la tendresa i l'amistat entre la gent gran i per un altre costat, el difícil
encaix dels joves que encara ratllen l’adolescència i que no tenen clar el
futur laboral ni vital.
Tots els esdeveniments importants del país hi són presents: els fets de la guerra
civil, la postguerra, el franquisme i el postfranquisme, l’opus i la seva
connivència amb el feixisme, la transició fins arribar als onze de setembre
darrers. De vegades només
és una lleu referència, altres vegades serveixen per vestir de veritat els
personatges i en altres ocasions conformen el moll de l’os de les motivacions
d’alguns personatges per actuar com actuen.
De la ficció de Les cadenes subtils sorgeixen uns personatges marcats per la guerra civil, les conseqüències de la qual els explota a les mans i els converteix en els autèntics herois anònims, - en aquest cas seran dones anònimes- , dones supervivents que cercaran la salvació i que per arribar-hi hauran de desfer-se de les cadenes que les tenen empresonades.
Una novel.la d'una escriptora de la qual n'esperem moltes més.
Carme Andrade
