La dona veloç, d'Imma Monsó

Pot una professional de la psiquiatria ser una excel.lent psiquiatra per als altres i ser una incompetent en aquesta matèria per a ella mateixa?

Potser som injustos fent-nos aquesta pregunta, però és una de les reflexions que ens vénen al cap després de llegir La dona veloç. Una història d’històries familiars que s’entrecreuen però que difícilment es troben i quan ho fan potser ja és massa tard. 

Dues veus narratives: una, la de la propia protagonista i una segona veu que ens condueix pel món interior dels personatges com una llanterna que va il.luminant per on passa. Enmig de tot plegat, el déu cronos i les seves fluctuacions, les seves contradiccions i els seus desajustaments en uns personatges que no acaben de trobar la mesura adient que equilibri les seves vides. Una novel.la que ens parla de la incomunicació, dels afectes i de l’horror vacuii que intentem amagar omplint la nostra vida amb moltes accions. 

Al final, però, la regeneració personal vindrà de la mà dels afectes, en aquest cas encarnats en un infant, com a símbol d’un futur més tranquil on sigui possible fer allò que vulgarment en diem perdre el temps.

Nos vemos allá arriba, de Pierre Lamaitre

Una novel.la amb tots els ingredients que fan que una història esdevingui un clàssic. Un clàssic on es combinen el poder, l’ambició i la corrupció a gran escala amb el costat dolç de la condició humana, l’amistat i la tendresa. Un còctel on els seus components prenen grans dimensions com en les tragèdies gregues, si bé no exempt d’un humor fosc i trist en l’actuació d’uns personatges que en la seva tragèdia ratllen l’esperpent i ensenyen el costat més agredolç de l’existència. 

Extreta d’uns fets reals  i passada pel fí alambí de l’escriptor, aquesta història ens mostra la cara més crua de la postguerra, quan arriba el moment de fer els grans negocis basats en la corrupció i en l’intercanvi de favors entre els poderosos. Sang freda i manca d’escrúpols en una mena de vodevil tragicòmic en què el personatge més ruín de tots només ho és una mica més que el personatge que encarna la víctima. Botxí i víctima, víctima i botxí, ambdós presoners de la passió pel diner fàcil encara que sigui a costa de les famílies dels soldats morts per la república. 

El tercer personatge és el que ens salvarà de tanta ignomínia, paradigma de fidelitat i amor sense límit a l’amic que un dia li va salvar la vida.

No us perdeu les primeres pàgines on es narren uns fets determinants per la comprensió de tot plegat.

Canadà

Canadà serà el refugi d'en Dell,  l'adolescent protagonista de la novel.la. La història té com a nucli la descomposició d'una família normal americana arran d'un fet delictiu que protagonitza el pare de família, cosa que tindrà unes conseqüències desastroses per a la família, formada per la parella i els dos fills bessons, en Dell i la Berner.

Una família de classe mitjana americana dels anys seixanta que tenia tots els números per ser una família normal; d'aquelles que donen estudis als fills, que veuen com s'instal.len i  es casen, que tenen uns néts que els van a visitar unes quantes vegades a l'any, - ja que als Estats Units tots els fills viuen a mils de quilòmetres dels pares i dels avis- ... bé, doncs tot això que seria el camí normal, en aquesta història no ho serà. La família es desintegrarà i cadascun dels seus components es lliurarà a la seva sort. El noi serà l'únic de tots quatre que prendrà el control de la seva vida i serà ell qui ens faci el relat passats els anys de joventut. Una narració plena de matisos descriptius i d'una gran solidesa estructural. Diuen els crítics que està destinada a convertir-se en un clàssic de la novel.la contemporània.

Canadà és una novel.la escrita per Richard Ford i traduïda per Josefina Caball.

El Ministerio del Dolor

No importa que El Ministerio del Dolor sigui un relat de ficció; el que importa és la gran veritat que amaguen les seves paraules. Llegit en un viatge per terres de Croàcia et fa posar en la pell dels que van fugir d’una guerra entre pobles que es deien germans fins aleshores. La diàspora balcànica s’escampà per Europa i molts dels joves exilats o fugitius van arribar a Holanda, país que els va acollir  i els va donar la possibilitat de continuar estudiant, cosa que faran els protagonistes del relat.

Joves croats, serbis i bosnians es troben en un curs a la universitat d’Amsterdam. L’encarregada de donar el curs serà una professora croata, també exilada, que plantejarà el curs de literatura eslava com un espai terapèutic on els joves puguin desfer-se del llast de la guerra i compartir el present de l’exili.  La veu de la professora ressonarà com un eco ple d’enyor per un passat en què els pobles es respectaven i la pregunta implícita del perquè d’aquesta guerra estarà present al llarg de tot el relat, cosa que provocarà tot un seguit de reflexions i preguntes al lector.

En una segona  part, el relat pren el camí de la història personal de la professora i serà ella la que rebrà en propia pell l’agressivitat d’un dels alumnes i serà ella la que protagonitzarà el desarrelament personal en no reconèixe’s en la ciutat que l’acull ni en la seva pròpia ciutat d’origen, Zagreb.

Una narració  d’ànimes joves que es trenquen i esdevenen  velles abans d’hora i una narració d’una dona que intenta recompondre la trencadissa  dels  altres sense saber recompondre la seva

Dibuix: Carme Andrade

 pròpia . El perquè del títol, El Ministerio del Dolor, se us revelarà en les primeres pàgines si us animeu a llegir-la. La seva autora és l'escriptora croata Dubravka Ugresic.

Una sorpresa punyent però autèntica per comprendre i empatitzar amb tots aquells que han perdut el sentit de les seves vides a causa d'una guerra absurda i aliena, com sempre,  als interessos de les persones.

Cor mentider

Cor mentider [i]de Marc  Cerdó ha estat un obsequi del Club Editor atorgat des de les pantalles del Facebook, cosa que agraeixo profundament a la gent d'aquesta editorial 

perquè m’ha permès connectar amb un relat viu, un relat pop, on conflueixen modernitat, tradició  i cosmopolitisme a parts iguals. En la llengua emprada pel narrador conflueixen mots i frases mallorquines però també  mots i frases amb altres llengües: francès, espanyol, anglès. La barreja, lluny d’enfarfegar la lectura li dóna vivor i realisme i ens apropa a la realitat turística d’Alcúdia, on la tradició i el mallorquinisme conviuen per uns quants mesos amb gent arribada d’arreu, uns per treballar-hi i altres per estiuejar-hi.

A la contraportada, l’editor ens diu que Cor mentider és una novel.la ballable. Una afirmació molt encertada.

---

[i] Juny 2014

Barbablava, d'Amélie Nothomb

En Barbablava de Perrault castiga la dona que vol saber. La seva misogínia es centra en la dones sàvies fins al punt d'assassinar-les si s'atreveixen a obrir la cambra secreta, però el Barbablava d'Amélie Nothomb (Kobe, 1967) és vençut per la dona sàvia i és ell qui acaba la seva vida en la cambra secreta de la qual no sortirà mai més.

Fotografia: Carme Andrade

Dos personatges, ell és el representant dels homes que juguen amb el destí de les dones gràcies al poder de la seducció. Ella és la darrera dona de la seva col.lecció que, tot i sucumbir als encants del modern Barbablava  es salva  i amb ella arrossega a la salvació totes les dones, cosa que li agrairem eternament a l'Amélie Nothomb. 

Aquesta singular escriptora ens ha regalat un Barbablava dens de diàlegs intel.ligents i en algun moment d'alta cultura. Una aposta per una lectura diferent i un exercici literari no exempt de fina i elegant ironia.

La néta del senyor Linh

En aquest relat, l'autor, Philippe Claudel ha sabut condensar en poques pàgines alguns dels grans temes de la vida i ho ha fet de la forma més simple i entenedora possible. La senzillesa amb què està escrit deu ser una de les raons per les quals aquesta petita novel.la ha estat editada cinc vegades amb un total de més dues-centes mil còpies venudes, però aquesta no deu ser l'única raó. La tendresa que desprenen els personatges, la poètica que es respira a les seves pàgines així com el rerefons de tragèdia són elements que fan atractives les cent quinze pàgines de la història. Un avi, una néta i un final amb sorpresa i també  amb esperança. Un relat fet amb una càmera i amb un zoom que ens acosta als petits detalls que ens parlen de l'amistat i de les soledats compartides. Una lectura suau com un passeig a la vora d'un mar encalmat. Molt recomanable!