dilluns, 19 d’agost del 2013


Quan el sol d'estiu,
avar impenitent,
ja ha fos al seu gresol
l'última unça d'or
on lluu la seva efígie,
els bruns adolescents
arriben a ciutat
grapejats pel vell astre
que és ja moneda antiga.
I tu has aparegut
sota d'un halo aurífic,
àgil,esvelta flama.
i no he gosat mirar
els teus ulls abrusats
per no fondre'm amb Ícar
al fons del mar de l'ombra...

Jordi Gebellí, El deixant del temps (2005)  Arola Editors

dimecres, 31 de juliol del 2013

Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni

Aquest llarg títol és el  primer dels relats del llibre de l'Alice Munro, canadenca, nascuda el 1931. Traduït per Dolors Udina, el volum conté un conjunt de relats gairebé perfectes, podríem dir de cinc estrelles. Els relats són fragments de vides quotidianes que en un moment determinat els succeeix algun fet que trenca amb el present aparentment anodí . Els personatges minuciosament traçats són tractats amb una gran elegància i delicadesa. 
Històries d'homes, de dones, de germanes i d'amants casuals i sempre o gairebé sempre una dona al centre de la història. L'autora domina el llenguatge de forma admirable i exerceix una gran mestratge afegint matisos i detalls que confereixen un sentit de gran versemblança a les seves narracions. Per altra banda, l'inici del conte és complex, a causa de la quantitat de situacions i personatges que sovint es creuen en poques línies,  però a mida que avança la narració  es va descabdellant la troca  i la lectura es converteix en un cavalcar suau i harmoniós, agradablement accidentat en el moment més àlgid de la història.
Un ventall de personatges i situacions de gran varietat cromàtica.

diumenge, 28 de juliol del 2013

Esllanguits els darrers mots...

Esllanguits els darrers mots,
ofegats per poderoses remors en onades de creixent puixança,
unes veus furtives embasten
maldestres-
nit rere nit, un nou vestit,
fet d'esquinçalls i d'esperances.

Carme Andrade. Els cercles obstinats (2013)

Profesora Haná

Profesora Haná de Reem Bassiouney ha estat un regal d'una bona amiga que va sempre a la recerca de les novetats més subterrànies de la literatura actual...Una novela traduïda a l'espanyol ( o al castellà hauríem de dir?), escrita per l' escriptora egípcia Reem Bassiouney, professora d'àrab de la Universitat de Georgetown. Una història que captiva a causa en primer lloc de la seva protagonista, una dona que encarna el ressorgiment de la consciència feminista radical en una societat patriarcal on els homes designen el què i el com organitzar la vida social i on la dona exerceix un poder com a mare dins del nucli familiar en defensa sempre dels valors patriarcals del sexe dominant.
Novel.la de contradiccions, de conflictes i de molta passió, que es desenvolupa en un context culte com són els despatxos de la Universitat del Caire. Un relat descarnat, obert, viu i ple de nafres on els protagonistes ventilen les seves emocions més íntimes en autèntics vendavals de passions i de complexitats. Escrita en un estil directe i contundent com la mateixa  protagonista, et fa pujar com a lector a una mena de muntanya russa on els sentiments dels dos protagonistes et fan oscil.lar entre el rebuig i la complicitat, entre l'amor i l'odi. També t'endinsa en les contradiccions d'un país que es debatia aleshores entre la modernitat i la tradició. Escrita l'any 2007 ja es començaven a crear les condicions que produïrien l'esclat revolucionari dels joves de la plaça Tahrir a la primavera del 2011.
Universitat de El Caire (fons Wikipèdia)
 Avui, dos anys més tard, quan engeguem el telenotícies  contemplem amb fredor des de l'altra riba de la Mediterrània com aquestes dues concepcions de la vida comencen a oferir els seus màrtirs plens de sang. I la història no ha fet més que començar.

dissabte, 27 de juliol del 2013

La nena dels nou dits

La nena dels nou dits (2008), de Laia Fàbregas ha estat la primera lectura de l'estiu com a tal. De l'estiu xafogós que se't fa més lleuger si al costat tens una llimonada natural i un llibre amè. Aquest és el cas d'aquesta història aparentment senzilla per les veus infantils que es fan presents i per una prosa propera i directa però que amaga al meu parer, un univers personalíssim de símbols que són referència de temes tan universals com la memòria i per contra, l'oblit. La nena protagonista va perdent dits a mida que va recuperant la memòria familiar amagada.. 

Una història on s'alternen veritats i fantasies. L'autora juga al joc de les mentides però amb la intenció de dir veritats. Veritats d'un passat on es passa la pel.lícula de la transició dels anys 70 i les seqüeles dels anys de la dictadura. Personalment m'ha interessat molt més la part més fabuladora en què l'autora desplega una gran capacitat imaginativa i on situacions aparentment absurdes i irreals es van resolent de forma creïble.

El fet que aquesta novel.la hagi estat escrita originalment en nederlandès i més tard traduïda a diversos idiomes entre els quals hi ha el català, la llengua de l'escriptora,  li confereix una característica singular que donaria peu a unes quantes reflexions, algunes de caire sociològic. No revela una gran audàcia escriure la primera novel.la en un idioma d'adopció i al damunt tenir èxit editorial ? No revela una gran capacitat d'adaptació a la societat que t'acull, no només aprendre l'idioma oral sinó fins i tot escriure'l ? I tot això en una persona molt jove acabada d'arribar a Holanda per fer-hi un estudis... No hauria de ser motiu de reflexió per a tots aquests insignes escriptors catalans, ciutadans d'aquest país, que escriuen - amb tot el dret del món, clar- però que ho fan exclusivament en llengua castellana? 

divendres, 12 de juliol del 2013

dijous, 11 de juliol del 2013

Haikú vora el mar

Vius prop del mar
mires l'atzur del cel
se't fan ulls de gat