On érem?

Aquesta mini peça teatral havia de formar part d'un treball requerit pel col·lectiu RdeLletres però que finalment no es va presentar per ser editat.

 

On érem?

En Marc i el seu sogre, en Jaume, s’han trobat de forma casual al carrer Ample, a prop de la immobiliària on el jove treballa. Tardor de 2024. Un matí qualsevol laborable.

JAUME : Marc, hauríem de parlar.

MARC : De què hem de parlar? Deu ser molt seriós...m’ho pots dir a casa? M’esperen a l’agència.

JAUME: Si tens un moment, només serà un moment. Hem de parlar sense interferències femenines...Però no sé com començar...

MARC : Pots començar dient: vull dir-te que...

JAUME: Sí, però vull dir que potser no ho diré bé...

MARC : No ho saps dir o no ho pots dir?

JAUME: Mira, m’estàs embolicant.... Què deiem?

MARC : Que què dèiem? Parlàvem d’alguna cosa que m’havies de comentar.

JAUME: Ja no me’n recordo, no em facis cas.

MARC :Te’n faré memòria.

JAUME: No sé pas com t’ho faràs si no saps què t’havia de dir...

MARC :Tens raó. Escolta, tinc una mica de pressa, ja m’ho explicaràs quan ens vegem a casa.

JAUME: A casa hi ha ma filla, és a dir la teva parella i ...convé que parlem d’home a home, no et sembla?

MARC : Doncs no, no m’ho sembla. (silenci) Darrerament ja he vist que la teva filla i tu esteu com el gat i el gos.

JAUME: Voldria comentar-te benvolgut gendre, algun projecte que tinc al cap abans que se m’oblidin alguns detalls importants.

MARC : Ai que em temo que en trames alguna de les teves. No t’hauràs inscrit a una classe de zumba o hip hop... la darrera experiència amb la capoeira va acabar molt malament. Tan malament que has estrenat pròtesi per segona vegada.

JAUME: No va ser ben bé la capoeira. Valtros no en sabeu ni un borrall de la meva vida.(fent veure que està enfadat)

MARC : Què va ser doncs? Et vas inscriure en un curs d’alpinisme potser i vas fer unes pràctiques al Montblanc? Ens portes molt enganyats darrerament...

JAUME :Si ara no pots, quedem una hora i un lloc per whatsapp tu i jo. A la meva filla... muts i a la gàbia.

MARC : Mira, fem una cosa, vaig a fer unes gestions i d’aquí mitja hora ens trobem a Cal Xato. Et va bé?

JAUME: Ah, d’acord, mentrestant faré alguna trucada. Fins ara i no t’estressis gaire gendre...( una mica foteta )

El sogre d’en Marc està assegut a Cal Xato assaborint un vermut amb gel en una mà i amb l’altra parlant per telèfon...

JAUME: Sí, hi estem interessats, sí, sí, d’acord. Les condicions econòmiques i tot el paperam que haurem de presentar, els terminis i tot plegat. Sí, sí, al correu que us vaig enviar. Gràcies

En Marc entra al bar...

JAUME: Fas mala cara. T’has tornat a barallar amb algun client? El teu cap et té collat amb les comissions que et promet i que no arriben mai?

MARC : No home no. Sogre, tens molta imaginació. Res, que estic covant un refredat.

JAUME: Va, ànims, que et convido. Què vols prendre?

MARC : Res, anem per feina, que jo en tinc molta...Ens tens molt intrigats.

JAUME : Com que ens tens? Amb qui has parlat de la nostra conversa? No hauràs pujat a casa i hauràs parlat amb la parenta?

MARC : No home, ens és una manera de dir. Al batxillerat la profe de llengua ens deia que quan diem ens en comptes de jo és un jo majestàtic, com per donar importància a la cosa... En fi, anem per feina.

(es fa un silenci que incomoda el Marc)

JAUME: Guaita com ha acabat la Residència de la Tercera Edat. La meva futura Residència.

MARC : Era d’això que em volies parlar?

JAUME: Potser sí. Ja teníem la sol·licitud presentada i guaita ara... Que l’han tancat, pum tots fora, pum cap a altres residències, cap a Salou, cap a Tarragona, vés a saber on... m’ho ha dit la Juanita que hi era i que de moment és a la Residència Pública de Tarragona...

MARC : La Juanita, la teva amiga que va acabar amb el menisc rotulià trencat en el curs famós de Capoeira?

JAUME: No, aquella era la Juani. La Juanita és una amiga i res més. Bé, vam fer el ruc una temporada però res seriós, no et pensis. Després ens vam trobar al Balneari i jo aleshores era quan em vaig embolicar amb la Pepita, que no podia consentir que hagués ballat un ball amb la Pili. Resulta que la Mercè per despit li va explicar tot a la Pepita i llavors la Pili també ho va xerrar a la noia que servia les taules i...

MARC : Ai m’estàs embolicant amb tantes dones. Les teves dones. A veure que no sóc psicòleg com perquè em facis tantes confidències amoroses de les teves amigues.

JAUME: Ah les meves amigues! I si sabessis com són de pinxes i espavilades. Mira, les dones se’ns pixen al damunt de tots naltros. Els homes els vam posar l’etiqueta de sexe dèbil per dissimular el que som en realitat: uns totxos. Elles arrien amb tot, els comptes de casa, els néts, les amigues, el voluntariat, la informàtica al Casal, les sortides al Reus camina i respira i sempre contentes. Si coneguessis les meves amigues te n’adonaries!

MARC : No, no cal, ja tinc prou feines amb les meves filles i amb la teva.

JAUME: La meva què?

MARC : La teva filla, la meva dona.

JAUME: La teva companya deus voler dir. Això de la meva dona indica una possessió patriarcal que no s’adiu amb els temps que corren...

MARC : Era d’això que em volies parlar? De feminisme i patriarcat? Tu també?

JAUME: No n’estic segur. És que quan parlo de les qualitats de les dones que conec i he conegut perdo l’oremus...

MARC : Així que la Residència que teníem a Reus ja no la tenim...però tu de moment estàs bé a casa no? (ho diu desitjant que li digui que no hi està bé)

JAUME: No, no ho sé... jo tenia un pla

MARC : Un pla?

JAUME: Sí, però ara l’estic canviant. El d’ara és molt millor, més divertit, més lliure, no ho sé, més sexi...

MARC : Tenies un pla? Un pla sexi? Primer m’expliques el pla A i després el pla B. Tants plans a l’hora no els pairé. Ja ho deies que els homes som uns totxos. A veure explica’t.

JAUME: Doncs no sé pas si tinc clar explicar-t’ho. De vegades a toro passat les coses es paeixen millor.

MARC : A toro passat? Quin toro ha de passar?

JAUME: Deixa’m pensar.

MARC : En el toro?

JAUME: No, home no. A toro passat vol dir quan ja està feta la cosa. No ho dèieu a casa teva?

MARC : No, ara no ens desviem cap al que dèiem a casa meva, m’estic tornant boig amb tantes converses engegades i cap d’elles acabada. AI damunt aquesta galipàndria que m’està obstruint les canonades

JAUME: Encara no us ha vingut el lampista?

MARC : Quin lampista?

JAUME: Com que dius això de les canonades...

MARC : Em refereixo a les canonades del cervell home, una altra manera de dir que estic espès. Estem una mica lletraferits amb tantes maneres de dir, no sogre?

JAUME: Sí, això sembla, gendre (una mica foteta)

MARC: Estic perdent la paciència. Per això em fas venir? Per parlar d’un toro que ha de passar o per parlar del feminisme de les teves amigues ?

JAUME: Ja ho tinc. Et vull parlar del meu pla.

MARC : Ja hi tornem amb el teu pla.

JAUME: Sí, del meu pla i... el de la Pilu...

MARC : La Pili del Balneari?

JAUME: No, aquesta és una altra Pili. De fet es fa dir Pilu.

MARC : Ai, què m’he perdut? Qui és la Pili o la Pilu?

JAUME: No sé si t’ho puc dir encara. Forma part d’un pacte d’intimitat.

MARC : Ara em surts amb un altre ciri trencat: la intimitat. Escolta, potser que ja n’hi ha prou d’ara sí, ara no i de tant misteri.

JAUME: Em promets que de moment no li diràs res a la meva filla?

MARC : No t’asseguro res. El mòbil m’avisa. Hauré de marxar en mig minut. Digues.

JAUME:També diuen que com que està tan malament...

MARC : Qui? La Pili Pilu?

JAUME: No, home. La Residència. Diuen que hi construiran nous pisos d’alt standing es diu així? i que tot són excuses per fer calés. I és que ara només compta la pela. Tu diràs! Aquesta Residència estava en un lloc privilegiat i devien dir, aquí hi ha futur...sí, futur de negoci i els pobres iaios, total perquè la palmin en uns anys...

MARC : A veure, sant tornem-hi, qui és la Pilu? Què ens amagues? No hauràs fet papers amb aquesta Pili Pilu no? Amb les pròtesis de maluc que portes incrustades no et convé tanta ballaruca, encara que sigui ballaruca de saló.

JAUME: A més, diuen que podien haver fet les obres amb els avis dintre i que les obres les podien haver fet per pisos, ara el primer pis, després el segon i així anar fent...

MARC : No m’escoltes? D’on surt aquesta Pilu? On l’has coneguda? Massa ballaruca pels teus malucs. Ja t’ho va dir el Doctor Rafeques, vigileu que si se us trenca de nou no hi haurà cola que l’enganxi...Ai redéu aquests iaios!

(se sent el mòbil del Jaume i hi parla)

JAUME: Sí Pilu, no et sento gairebé bé...un moment, estic al bar del Xato amb el meu gendre... que... qui és el xato? No, no és el meu gendre el xato. El Xato és el nom del bar...no ho sé, l’amo és xino. Potser sí que és xato... un xino força xato...a veure on érem? el meu gendre es diu Marc i ara mateix parlàvem de tu i de la residència del Passeig Mata....

Has mirat la cohousing senior de Roses que et vaig dir? ... Avui hi he parlat...Sí, sí, sí, seria una opció fantàstica.... sí, tens raó. I tant! Per què els volem els nostres estalvis sinó? ... Piluqueta meva serà com un somni...adéu colomet meu, fins aviat.

MARC : Mira ara he de marxar però n’hem de parlar d’aquests plans. Avui mateix, avui mateix i en parlarem tots tres, la meva do...la meva companya, tu i jo. Això és pitjor que el hip hop, la Capoeira i el sumsum corda. N’hem de parlar...els teus estalvis dius, Piluqueta meva, dius. Ai, ai què hem fet malament? T’hem donat tota la llibertat del món, arribes a l’hora que et dona la santíssima gana, no t’obliguem a baixar la Cuqui a passejar, ni les escombraries, ai, ai...

JAUME: Calma’t noi. No acabo d’estar segur de parlar-ne, ni si puc, ni... si sé de què hem de parlar.

On érem? (se’l mira astorat).

 © Carme Andrade