Fa uns dies una amiga em va comentar que havia viscut una temporada a la Guaiana francesa. Aquest comentari em va obligar a buscar aquest territori en un mapa d'Amèrica (això sí, sabia que era Amèrica). Un territori que sembla lluny de tot el que coneixem i no tant per la llunyania geogràfica sinó per la distància cultural, pel desconeixement i per l'exotisme de la mateixa paraula Guaiana de ressonàncies selvàtiques i d'imatges d'homes despullats avançant per les espessors vegetals amb un matxet a la mà.
Al cap d'uns dies, vet aquí que l'amiga m'envia informació d'un viatge a la Guaiana francesa que es fa cada any promogut per un científic català que treballa al Port Espacial Europeu de Kourou per si m'interessava apuntar-m'hi. Un viatge promogut i acompanyat pel científic en qüestió i que es plantejava com un viatge d'iniciació i de descoberta d'una cultura mestissa i singular.
I seguint la roda de les casualitats m'arriba a les mans un relat que em convida a passejar-me per aquesta petita regió "francesa" d'ultramar de la mà o més ben dit de la veu de la poeta Blanca Llum Vidal. I no és un relat de viatges usual. Per poc que coneguem l'estil de l'autora haurem intuït abans d'obrir el llibre que serà un aventura literària més que una aventura viatgera i així ha estat. Amb la gràcia literària, la desimboltura i l'agudesa que caracteritza l'estil blancallumvidal ens endinsem amb ella i el seu amic pels paisatges selvàtics i per l'intricat laberint de cultures i ètnies, criolls de Guaiana, criolls d'altres colònies franceses, haitians, negres marrons, amerindis, brasilers, surinamesos i altres. I els europeus molts d'ells relacionats amb l'Agència Espacial, la colònia dels rics...
El viatge de l'autora i el seu amic es vertebra mitjançant les coneixences que van trenant des de l'arribada al país on una primera adreça els facilitarà una segona i una altra i una altra fins formar la xarxa de coneixences humanes que donaran sentit al viatge que farcit d'anècdotes extretes de les vides quotidianes de les persones amb qui es relacionen ens aportaran una fotografia de l'estil de vida i del pensament de molts europeus, francesos i també catalans(1), que hi han trobat una manera de viure directa, bàsica i molt allunyada de les nostres preocupacions ciutadanes.
La mirada poètica i transgressora de l'autora es filtra per algunes escletxes de la narració i ens brinda alguns dels fragments més interessants. A les notes recollides i que seran la base del relat s'hi afegeixen referències literàries i poemes escrits in situ que conferiran aquest plus literari que fan del llibre alguna cosa més que un llibre de viatges.
(1) Aquest programa de TV3 relata l'experiència del Carles que encara hi viu i que ocupa unes quantes pàgines de Maripasoula.
C.A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada