dissabte, 13 de juny del 2015

De bruixes i de sardanes



La sardana i la religió de les bruixes[i] (2015), correspon a un treball molt recent d’en Jordi Bilbeny, fundador de l’Institut Nova Història i autor de nombrosos llibres de temàtica colombina.

Aquest títol atreu la meva atenció perquè tal com diu l’autor: “Mirar la sardana fa quatre i cinc-cents anys és tornar a mirar la sardana actual. Tornar-nos a mirar i qüestionar el seu sentit”. Una lectura que resitua els fets, en aquest cas la sardana, en unes noves coordenades ben engrescadores i que ajuda a tenir una visió dels llaços que uneixen el culte precristià  a deïtats femenines amb els llocs de cultes posteriors. En aquests espais coneguts, les bruixes celebraven les seves reunions i els seus balls rituals, actes que van ser prohibits i castigats amb la foguera durant els segles XVI i XVII. Les prohibicions inquisitorials van ser prohibicions no només per ser manifestacions immorals sinó per ser vestigis d'antigues creences, dites paganes. L'autor aporta una gran quantitat de documentació com si es tractés de petites peces d'arqueologia, de tal forma que amb una ordenació acurada de totes elles pot arribar a concloure els lligams entre els aplecs d'abans i els d'ara.

[i] J.BILBENY, La sardana i la religió de les bruixes; Librooks, Barcelona, 2015




2 comentaris:

  1. Jo des de ben petita que vaig aprendre a ballar sardanes i de joveneta seguia tots els aplecs...Però de bruixeta res de res...

    ResponElimina
  2. Vaig fer un curs amb en Bilbeny, quan just començava la seva campanya per difondre la catalanitat (per tradició jo ja hi creia) de l'almirall Cristòfor Colom.
    En Jordi, és un home convincent.

    ResponElimina