La dona hauria volgut fugir, però el llimac dibuixava el seu traç tranquil.lament. Era tou, com una llengua carnosa i de tacte sensual. n'havia vist molts, de llimacs als Ports, al barranc de la caramella, no gaure lluny de Tortosa. Quan acabava de ploure i tot el camí era un fangar. Sortien d'entre les herbes, amb la pell brillant i llefiscosa...
![](http://4.bp.blogspot.com/-Lw3JVF6YWJw/ULuFAY0xToI/AAAAAAAAF9A/_c1obsmBrJs/s320/P1080060.pell.jpg)
Aquesta és una novel·la densa, on amb un llenguatge treballat i acurat es va teixint una història en la qual prenen protagonisme tant els personatges com les obsessions i els símbols. No és una història més, si teniu l’ocasió de llegir-la no us deixarà indiferent. No us quedeu amb la lectura superficial, aneu més enllà i hi descobrireu un relat on els grans temes: la mort, el sexe, la llibertat, la natura, la maternitat i alguns més estan presents sota un entramat argumental que té com a referent simbòlic principal unes sabates de taló d'agulla vermelles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada