dijous, 29 de novembre del 2012

Lletres de Revolta


La literatura de revolta, de crítica social o de compromís polític neix en el moment que un cervell crític plasma amb finalitats estètiques les seves inquietuds personals, socials o polítiques contra el poder establert. No es pot deslligar la literatura de revolta de la reflexió ni de la confrontació d’idees. En les darreres dècades, aquesta literatura no ha tingut bona premsa. La nostra societat ha menystingut el pensament crític i la reflexió fins i tot en l’àmbit acadèmic, fent una aposta clara pels mimetismes i per l’absència de discussió i de confrontació d’idees a les aules. Des dels poders i els mitjans, s’ha afavorit la cultura de la immediatesa i de la velocitat, enemics ambdós de la reflexió argumentada i de la crítica més enllà de l’exabrupte o dels crits estentoris d’algunes tertúlies televisives.

Anys de foscor per als poetes de revolta però que ara tornen a sorgir amb la força dels moments de canvi que estem vivint. La cultura dominant, en molts casos,  no tan sols ha silenciat els poetes crítics, sinó també els ha menystingut i en el pitjor dels casos  els ha estigmatitzat relacionant-los amb moments caducs i antiquats que calia superar. Al mateix temps, la nostra societat benestant, gronxada en l’onada consumista i hedonista, havia anat abandonant el compromís i la revolta, convençuda  que els temps havien canviat i que ja no eren necessaris. Havien quedat enrere els temps dels cantautors i els grups compromesos amb la lluita contra l’estat opressor en demanda de llibertats personals i polítiques.


Dibuix de Carme Andrade
Passats aquests anys  de suposada abundància i d’ estabilitat política, tornen els ecos dels poetes i  dels escriptors que ens recorden la força transformadora de les paraules en moments de crisis i  canvis  històrics. El revulsiu que està suposant en el sí de la nostra societat els efectes de la crisi global i en particular al nostre país, està fent emergir mostres en tots els àmbits artístics que intenten reflectir un estat d’indignació o de crítica política fent de mirall de l’estat d’opinió general. La crisi d’un estat que es veu ofegat per una arruïnada economia causada per l’ambició, la corrupció i l’especulació sense mesura, està sent l’excusa per una nova i salvatge recentralització o recolonització  del poder espanyol i  per afermar els antics valors feixistes de l’Espanya una, grande y libre  i per un empobriment creixent de la població catalana. Tot plegat ha fet que sorgeixi una nova literatura de revolta, d’indignació o de compromís que veu en les xarxes i en els blocs els canals més idonis, en no haver de dependre de ningú per difondre’n les produccions. Així, en aquest context volem engegar un cicle de lectures - Lletres de Revolta- , on els textos tinguin una finalitat literària i a l’hora siguin textos que responguin a una literatura compromesa amb el present i el  futur del país; crítica amb els valors del pensament únic, causants de la pèrdua progressiva dels béns socials i de les llibertats de la població. Una literatura que inciti a la reflexió i a la discussió en la construcció col•lectiva d’una Catalunya futura més digna per a tothom.

Lletres de Revolta a Reus serà un cicle de lectures organitzat per Òmnium Baix Camp durant el mes de febrer de 2013 , on presentarem textos llegits pels mateixos escriptors o poetes i on obrirem espais de diàleg i discussió al voltant.

Si escriviu en aquesta línia i us agradaria participar en el cicle ens podeu escriure a

    revoltaomnium@gmail.com

 Les vostres aportacions seran molt benvingudes

Carme Andrade

dissabte, 10 de novembre del 2012

Rocaviva, un passeig íntim




El matí de tardor era suau;  el Cadí se'ns oferia en tota la seva esplendor hivernal emblanquinat per les primeres neus des del laberint de Rocaviva. Aquest és un indret muntanyenc proper al municipi de Músser,  entre l'Alt Urgell i la Cerdanya, on a través dels anys, el seu creador i escultor, en Climent Olm, ha aconseguit materialitzar la idea de fer d'aquest espai natural un lloc de contemplació artística, un lloc de reflexió personal, un espai on natura i consciència es retroben, on en cada pedra treballada hi podem trobar alguna petja que ens acosta al pensament primitiu i universal. Algunes peces ens transporten a l'art dels pobladors precolombins de Nordamèrica, als totems de la Columbia Britànica que havíem contemplat en alguns dels nostres viatges o a les peces rituals de les civilitzacions centroamericanes. En tot el passeig es respira la confluència d'aquell pensament antic imprès en totes les cultures més enllà de religions i dogmes i amagadíssim - però existent - , en la consciència de la nostra civilització tecnològica.
En tot cas, l'efecte de l'experiència del passeig pel laberint és el descobriment d'aquesta consciència d'unitat amb la natura, amb els altres éssers i amb tu mateix. I també la consciència de la necessitat d'un nou humanisme que sigui capaç de recuperar la fe en nosaltres mateixos. L'escultor t'acompanya pel laberint, però la seva presència és gairebé imperceptible, diria que invisible. Es tracta que siguis tu mateix qui  interpreti i qui descobreixi les petites peces amagades, les que no ocupen grans espais, les que no són evidents. Metàfores tot plegat de fer parada en els nostre quefers i saber veure-hi més enllà de l'evidència, saber veure per viure amb consciència i plenitud.

Un passeig molt recomanable. Aquí teniu un web molt aclaridor  i  dit de passada, molt esperançador per al  projecte de futur del nostre país.
 
http://rocaviva-laberintmagic.blogspot.com.es/
 
 

divendres, 9 de novembre del 2012

La farina que admeta, d'Alba Camarasa

(lacuinetadelalba.blogspot.com)
La farina que admeta, una fòrmula utilitzada per les nostres mares i per les nostres àvies;  un llegat  per la generació posterior que recollim en el moment que arribem a la maduresa i a la saviesa necessària de saber el que necessitem d'una forma intuïtiva i espontània, més que d'una forma racional i calculada. No necessitem pesar amb les balances la quantitat de farina que necessita la massa per fer-la consistent ni molt ni poc, sinó que amb l'experiència adquirida sabem el que li cal sense haver de mesurar ni comptar. La mateixa experiència, la nostra mirada atenta a l'esdevenir de les coses ens marca el camí.
Així, mitjançant una metàfora plena de contingut vital, el poemari de l'Alba Camarasa ens acosta als elements essencials de la vida, alguns dels quals ens marquen, ens fereixen, però com diu la veu de la poetessa:

per amerar les ferides
per mantindre-les enceses
per què no es tanquen

Ahir, 8 d'octubre vam tenir el gust d'assistir a la presentació del llibre La farina que admeta de la poetessa valenciana Alba Camarasa. La presentació va anar a càrrec de David Figueres, poeta i escriptor reusenc. Ha estat el primer acte del Novembre Literari 2012 d'Òmnium Baix Camp.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Vergonya

Shame
A la sortida de la projecció abundaven els comentaris abrandats en un sentit i en l'altre. Una pel.lícula que m'ha seduït pel contingut i per la forma. Pel contingut, el setmanari Newsweek parla d'un brillant drama psicosexual i efectivament és un drama protagonitzat per un magnífic Michael Fassbender i per una impagable i meravellosa Carey Mulligan.
Tornaria a veure la pel.lícula només per contemplar dues escenes que em semblen magnífiques: la interpretació personalíssima de la cançó  New York en boca de Carey Mulligan i pel diàleg entre els dos germans filmat des del darrere del sofà, de forma que el dramatisme de l'escena s'intensifica gràcies a l'absència dels rostres. I destacaria de forma molt especial els enquadraments d'uns espais geomètrics i freds, que accentuen el contrast amb l'alta temperatura interior dels dos protagonistes.
Una pel.lícula, com deia una amiga meva en sortir del cinema, una pel.lícula amb molta soledat. I jo afegiria i amb molta bellesa visual.
 
Deixeu-vos portar per la interpretació que fa Carey Mulligan de New York, New York

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Hipermetropoesia al Cafè Metropol

14 de novembre: inauguració oficial de la 2a temporada del cicle a càrrec d'Anna Gual i Jaume C. Pons Alorda.

21 de novembre: "Cercles", amb Magda Borrull (coreografia), Carme Andrade (
http://carmejant.blogspot.com.es/), Antònia Farré Sanfeliu (veu) i les ballarines Carlota Moragas, Alba Allepús, Marta Juncosa, Vanessa Calderó i Elisabet López.

28 de novemb...

re: recital de Gemma Gorga.

5 de desembre: veu, textos i imatges de Sairica Rose (
http://sairica.com/) + música de Pepe Arias (http://pepearias.com/) + imatges de Katrin Olafsdottir (http://www.katrinolafsdottir.com/)

9 de gener: recital d'Adrià Adrià Garcia ("Dues o tres coses que mai no sé d'ella") i Ester Suñe Cugat ("Esperit de llima")

16 de gener: recital i presentació del llibre "Cuando el arco está tensado" a càrrec de l'autora, Rosmari Torrens (
http://rosmaritorrens.wordpress.com/) (http://www.youtube.es/user/rosmaritorrens)

23 de gener: recital de Bel Olid (
http://belolid.wordpress.com/) i Ramon Boixeda (http://ramonboixeda.blogspot.com.es/)

30 de gener: Per-versions, a càrrec del col·lectiu mots.en.cru

La fadeta


La Fadeta, de Georges Sand
La Fadeta, des de les primeres pàgines m’ha transportat a les lectures que em passava la senyora Neus pel pati del darrere de casa meva quan era petita. Lectures plenes de sentimentalisme antic però no ranci. Un sentimentalisme idealitzat i analitzat amb tot detall.  Uns personatges marcats per les condicions socials, les quals actuen com a desencadenants de situacions injustes i arbitràries, com és el cas de la Fadeta i família, considerades bruixes, encara que la comunitat se’n beneficiés de la seva saviesa i dels seus mètodes guaridors.
La petita fada és el personatge savi però temut, lleig, estrafolari, que se’n riu de tothom i als ulls de la gent benpensant representa el diable. La fadeta no deix de sorprendre el Landry, el personatge central de la història, i sota l’aparença de la seva lletjor , hi va descobrint de mica en mica qualitats, encara que a l’inici aquestes qualitats són jutjades com bruixeria i encanteri. Les lliçons que li dóna la Fadeta són lliçons morals connectades amb la saviesa antiga de la natura i de les seves lleis, però convé recordar que és una fada cristiana, no pagana. La natura i les seves lleis obeeixen a la llei divina i més encara, cristiana, conjunció de paganisme i cristianisme  que m’ha recordat el pensament poètic i filosòfic d’en Verdaguer: idealització de la natura però sota els designis divins.
Una història plena de bondat, qualitat de la Fadeta, i que ens remet al classicisme grec en què bondat i bellesa són termes consubstancials. No hi ha bondat sense bellesa. No hi ha autèntica bellesa sense bondat. Aquesta bondat és una bondat transformadora. És la vareta màgica que canvia les persones per dintre i per fora i que a més a més  a la persona que n’és portadora li donarà sort i fortuna. La bellesa que sorgeix de la bondat i de la veritat ocupa l’espai que ocuparia la bellesa estètica a ulls del Laundry , el qual acaba enamorant-se romànticament i apassionada de la que abans era una mena de bruixa lletja, bruta i marginada.

Jazz i blues a Cambrils

Un cartell molt atractiu per als amants del jazz i del  blues...