Sinopsi
Destil·lació. Del ll. destillare,
«deixar caure de gota en gota».
La destil·lació poètica és el
mètode de separació de substàncies diverses basat en les diferents volatilitats
que presenten cadascuna. Aquest procés s’utilitza sobretot per a separar o
purificar els components d’un mateix cos conceptual per tal d’aconseguir el
màxim d’elements essencials en el bastiment del poema. Requereix un temps de
repòs en profunditat i un deixar caure gota a gota per tal que tots aquells
components superficials, siguin formals o conceptuals irrellevants, es vagin
reduint i a la llarga es vagin volatilitzant i el que en resti contingui una
alta concentració de l’element essencial.
Resumint: el meu treball poètic té
molt de garbellar, separar, suprimir, liquar, volatilitzar, rastellar, aclarir,
podar…
Carme Andrade ens explica:
Ressenyes
1. L’editor
ens diu
Vers lliure. Poesia diàfana, allunyada d'hermetismes
vacus, pouada de l'experiència personal. Imatges senzilles i ben construïdes,
algunes d'elles destacables per la seua bellesa i la seua efectivitat.
La poeta fa una aposta rotunda per la vida, per una
vida viscuda amb intensitat i amb alegria, alça la veu en contra del pessimisme
i el deixar-se arrossegar per la monotonia, per la rutina. Per a guanyar-la
demana la complicitat de l'amor i del desig. També hi ha un apartat per al
record, la memòria dels amors de joventut viscuts amb una gran intensitat, però
ara els amants són més madurs i la impaciència vibrant ha donat pas a un ritme
més calm però no per això menys intens. Es rebel·la contra eixa necessitat
d'oblidar que diuen que té l'ésser humà per sobreviure, és un moment en que el
seu cant apassionat abasta la nota més alta.
Cap a les darreres pàgines, on trobe que ha canviat el
to inicial del poemari, hi ha poemes com ara "Vertigen" amb una força
i una intensitat remarcables. Hi ha d'altres com "Cor d'un temps salvatge"
on la poeta deixa de contindre la seua creativitat i es vessa en un torrent
d'imatges contundents.
El darrer poema d'una manera molt escueta intenta
resumir-nos tot el que ha dit, tot el que ha viscut, què aprés i per a què li
servirà.
2. El poeta i
Mantenidor dels Jocs florals del Rosselló, Eduard Miró i Saladrigas, va
destacar-ne:
Un poemari vital, un cant a la Vida en majúscules, ple
de foc, de nits, d’aigua, llunes, paisatges, estacions de l’any, universos,
instants irrepetibles, desig i tendresa. Un enaltiment dels instants. Un
despullament continu amb llenguatge molt acurat. Som davant d’un corpus unitari
molt ben estructurat. Una poeta que encara no ha dit la seva darrera paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada