 |
| Fotografia: Carme Andrade |
 |
| Fotografia: Carme Andrade |
Reboten les pedres sota el bus, no paren: clec, clec, i la pols a la gola i
al nas. A fora, els guanacos transiten, reis del seu reialme mentre el sol molt
lent s’ajup darrera l’horitzó. Núvols que corren, paren, s’amunteguen i s’enfosqueixen.
Al terra, mates verdoses com pegots de pintura damunt una tela inacabada i al
lluny uns volums geomètrics d’una granja, petites capses rectangulars enmig del
llenç grogós de l’estepa. Han quedat darrere els pics del Payne, muntanyes
fortificades per altres muntanyes que formen un recinte emmurallat enfosquit ara
per la llum groguenca que, fugissera s’arrauleix sota el gris de la nuvolada
que ho cobreix tot.
1-12-2015 Del Payne a Puerto Natales
Quines fotos més boniques i segur que en aquests llocs si deu respirar un aire d'allò més net...Triscaria per aquests indrets com els guanacos i observaria les muntanyes que toquen el cel i sembla que volen esbargir els núvols perquè la llum ho envaeixi tot...
ResponEliminaBon vespre, Carme.