Quan el sol d'estiu,
avar impenitent,
ja ha fos al seu gresol
l'última unça d'or
on lluu la seva efígie,
els bruns adolescents
arriben a ciutat
grapejats pel vell astre
que és ja moneda antiga.
I tu has aparegut
sota d'un halo aurífic,
àgil,esvelta flama.
i no he gosat mirar
els teus ulls abrusats
per no fondre'm amb Ícar
al fons del mar de l'ombra...

Jordi Gebellí, El deixant del temps (2005)  Arola Editors