L'edifici Iaqubian, d'Alaa Al Aswani

De vegades no saps per quin motiu et crida l'atenció un títol i un autor completament desconegut, com és el cas de l'escriptor egipci Alaa Al Aswani. Potser perquè quan va esclatar la primavera àrab, em vaig quedar enganxada a la pantalla de la televisió, motivada per unes escenes que obrien portes a l'esperança de llibertat dels pobles àrabs, però ja vam comprovar que l'alegria va durar poc i els països, en aquest cas Egipte, malgrat haver provocat la caiguda del dictador Mubarak, va tornar a allò que el caracteritza, la corrupció, la desigualtat i la pobresa. 

Per altra banda,  un títol que contingui la paraula edifici em remet a un altre llibre que al seu temps em va sorprendre per la seva originalitat. Em refereixo a La vida, manual d'ús (1978)del francès George Perec, un retrat de les vides de la gent que habita en un edifici, en concret a la ciutat de París.  No oblidem el referent hispà del còmic dels anys seixanta, 13 Rue del Percebe, un edifici singular, on el seu creador, Francisco Ibáñez va situar els coneguts Mortadelo i Filemón i tota una col·lecció de veïns, protagonistes d'acudits i historietes. 

A L'edifici Iaqubian (2002) l'espai de l'immoble, els pisos on viuen els rics i la terrassa parcel·lada on viuen els pobres és l'espai coral per exposar, diria més, per esbudellar tots els defectes d'una societat sotmesa al poder antidemocràtic, sigui militar, sigui religiós. 

A través de les vides de les persones que habiten l'edifici Iaqubian se'ns mostren - en una època anterior a l'esclat de les protestes de l'any 2011- , tots els defectes, les corrupteles i la hipocresia davant dels temes tabús com l'homosexualitat  així com la utilització sexual de les dones en un estat repressiu que potenciarà el naixement del radicalisme islamista i que a la vegada comportarà més repressió. 

Polítics corruptes, periodistes famosos que porten una doble vida, una noia que acaba prostituint-se si vol continuar treballant, un traficant de drogues, un noi jove que abraça el fonamentalisme com un incentiu a la seva vida, tots ells un microcosmos humà que no és res més que la metàfora del país i de la seva decadència. 

Cal destacar la bona feina del traductor al català Pius Alibek, ja que L'edifici Iaqubian  ens arriba amb tota la frescor i vivesa d'una prosa àgil, moderna, directa, que ens captiva des de les primeres planes. Una obra que quan va ser publicada va remoure els ciments del país, amb més de deu edicions en àrab i moltes traduccions a altres idiomes. Una obra considerada un bestseller. I una adaptació cinematogràfica, dirigida per Marwan Hamed amb el mateix títol (en castellà) El edificio Yacoubian (2006)

A gaudir-ne.

Carme Andrade