Als aparadors de les botigues El punt del gla i Collita pròpia han aparegut aquestes lletres escrites amb ploma ardent.
Pandèmia /violència/dona/ submissió/ toc de queda/ lluita/ mort/ poder/ m’hi sé
Em sé una veu que no s’atura:
em sé
paraula
em sé
crit
Em sé bella i em sé lletja
Em sé amb qui jo vulgui quan jo vulgui: sóc el meu
relat.
Em sé cos lliure, em sé mestressa, em sé forta i em
sé feble.
Em sé sola,
Em sé mestressa , em sé llum i no m’emmirallo amb
altri.
Em sé amb un llibre sota el braç, em sé lliure.
Em sé alta quan m’aixeco de la cadira.
Em sé viva,
poderosa,
faedora d’idees,
constructora
de teulades.
Em sé dona
fatal i… què si em sé amb els llavis pintats?
Em sé en crits de llibertat, em sé radical, sóc
arrel
sóc ales
i pont
i mur
Em sé sol i lluna
Em sé nua
Em sé lliure d’aquella presó que és dintre meu.
Em sé viva.
Sóc filla de l’aigua
©Carme Andrade
Una de les creacions plàstiques exposada en els aparadors de la ciutat.
Campanya organitzada per les botigueres de Comerç Solidari de Reus
Sí que ho són d'escrites amb ploma ardent! I plena de raó.
ResponElimina