I continuem amb John Berger. L’autor, un dels meu preferits, aquesta vegada escriu en mode gènere
epistolar de ficció.
Dos enamorats en
temps de conflicte. - L’amor en temps del còlera- s’escriuen. Ell des de la presó, ella des de
casa i des del barri, des de la ciutat castigada per les bombes i per la
repressió. Un poble colonitzat que resisteix els embats de la crueltat i de la
indignitat-. Ell, un militant, un terrorista per segons qui, un heroi per al seu
poble. Ens situem en les hores actuals d’un país que viu el drama etern del
poder opressiu que sacseja una població civil que es resisteix i resisteix. Les
cartes d’Aida a Xavier ens mostren la vida d’una ciutat foragitada en ella mateixa
i atrapada en la contradicció de la llibertat irrenunciable i el poder
imperialista que anorrea vides i dignitat. Algunes de les cartes són un reflex de
situacions cruels viscudes a la ciutat,
d’altres són anècdotes de la vida quotidiana escrites amb tendresa,
humor i complicitat amorosa. El llenguatge de Berger ens sorprèn sempre per
l’originalitat i per la profunditat de les seves observacions. I com va dir The
Independent, D’A a X es pot llegir com un
poema èpic o un assaig líric o com una novel.la. Sense fronteres de gènere,
d’Aida a Xavier es fon a les mans com un plany d’amor i llibertat.
© Carme Andrade
Curiós, jo fa poc que he publicat les cartes que vaig escriure a un noi de la presó, cartes reals i només les meves, on també si veu reflectida la meva vida quotidiana...El llibre es diu, "Jo et donaré ales"!
ResponEliminaBon vespre, Júlia.
Ai perdona, que t'he tornat a batejar...Petonets, CARME!
ResponElimina