I gosadia és el que ha fet la poeta Mònica de Dalmau: un collage de fragments de relats diversos i n'ha TRANSFORMAT o n'ha SUBVERTIT alguns dels poemes publicats a Gosadies.
Així doncs no us talleu a ser agosarats; sense gosadies no avança el món.
Aquí van alguns exemples del que diem:
A redós
(Carme Andrade. Pàg. 21 de Gosadies)
A redós de la teva ànima exhausta
brosta el rostoll de l'absència.
No refarem de la cabana la volta.
Calcinada. Inclement. Erràtica en la teva memòria.
Poema intervingut:
A redós
brosta l'absència.
La clau de volta
calcina inclement.
No recordo.
(Mònica de Dalmau)
(Carme Andrade. Pàg. 27 de Gosadies)
Sola
nua
s'embarbussa
de mots roents
la lluna.
Poema intervingut:
Sola
Sola, ment,
nua em prens (prems-tens)
i em capbusses (i m’embarbusses)
amb mots violents
de lluna.
(Mònica de Dalmau)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada