Lila, Maria i Ondina

Tres narracions, tres protagonistes, tres universos  personals.

Lila, Maria i Ondina són protagonistes de tres llibres llegits aquesta primavera per una lectora que ha entrat de ple en els tres relats vitals. La frontera entre les tres vides és nítida; en aparença  les tres dones no tenen en comú cap coordenada vital. Què incita a la lectora a fer-ne una mirada global de totes tres, com si veiés tres paisatges en una mateixa pantalla? Res més que el plaer de jugar amb les tres protagonistes intentant esbrinar confluències o punts en contacte.

Així Lila i Ondina tenen noms bells, de ressonàncies mítiques. Lila, que significa esperit de déu o flor bella; Ondina, una dona d’aigua, una fada. “lo collverd d’or, d’ales de cel / bec groc i negre, / que a l’aixecar lo vol alegre / més que un aucell/ alapintat sembla un joiell / de pedres fines / fet per sílfides i ondines.” (Cant IV Canigó, J. Verdaguer). Maria, nom popular  i corrent  entre les nostres mares i àvies. 

Maria, coprotagonista de Cadenes subtils (2016), de Teresa Duch, és l’heroïna anònima que ha viscut els atzarosos anys de la postguerra civil marcats per la tragèdia però que malgrat un passat dolorós té la força suficient com per viure intensament el present i encomanar-la a una dona jove, la Mimí, tot i fent-la hereva del seu passat sentimental.

Ondina, la protagonista de La força d’Aglaia (2016), de Maria Lluïsa Amorós, és una dona de classe mitjana actual que veu com la seva vida segura i burgesa comença a fer aigües per tots costats i es veu en obligació d' arremangar-se i intentar surar com sigui.

Lila és un bebè quan és abandonada en un paratge de l'estat de Iowa i recollida per una dona rodamón en l'Amèrica fosca de després de la depressió.  Lila esdevindrà una dona sensible i intel·ligent malgrat les circumstàncies de pobresa i marginació en què viurà. Trobarà la salvació i el repòs espiritual i personal gràcies a la coneixença d'un home religiós, un pastor església, amb el qual s'hi casarà.

Lila,(2014) de Maryline Robinson, com la Maria de Cadenes subtils són dones criades per persones alienes a la pròpia família i en unes circumstàncies excepcionals. Lila serà recollida literalment del fang i la Maria de Cadenes subtils s’escaparà de la bomba que matarà els seus pares. El germen del drama en ambdós casos està servit. Ondina, filla d'una família burgesa també ens revela  un passat familiar en què l'ombra de la germana absent es fa present de forma obsessiva en la seva vida. A La força d'Aglaia (2016) de Maria Lluïsa Amorós, l’Ondina treu forces com ho fa l’Aglaia  a Les prunes d’or (Els fruits saborosos) del poema d'en Carner i que li serveix a l’autora per introduir la narració.

El punt que uniria les tres vides seria la força per superar els esdeveniments i en especial la recerca de la pròpia identitat individual. En el cas de la Lila la recerca tindrà unes característiques més espirituals i filosòfiques; Ondina cercarà l’equilibri emocional i sentimental i Maria, ja gran, cercarà desfer-se d’unes cadenes del passat que l’ofeguen, en definitiva la recerca de la llibertat.

Espiritualitat, vida emocional i llibertat, seran els tres paradigmes on hem de situar les tres protagonistes, tres dones del nostre temps.