La literatura,- el llegir
i l'escriure - és el meu mitjà particular de transcendir la quotidianitat. La
Miramelsmots [i]fa
poc en una entrevista- per cert, no us la perdeu- deia: L'escriure
em salva.[ii]
És aquest desig de supervivència el que ens punxa per fer de les paraules un joc compartit, segons la Miramelsmots o fer-ne una necessitat
personal per explicar-nos a nosaltres mateixos. Aquest seria el meu cas. En
aquest acte de superació de la vida diària hi ha un punt de fuga cap a
terrenys ideals on ens sentim alleugerits, en definitiva més lliures.
Llibertat, llibertat, llibertat, el mot sagrat...
Promesos. Marc Chagall. Foto: Carme Andrade |
La primera espurna sorgeix
de la connexió amb el subconscient que em dicta en forma d’imatge recurrent o
d’idea el que més tard esdevindrà material poètic, material narratiu o
pictòric. El treball conscient farà la resta, donarà una primera forma i després una
segona, una tercera i així fins concloure el poema o el relat. Altres
vegades és una experiència o una vivència en concret que m’alertarà de la
necessitat d’escriure sobre allò. En aquest cas, la història personal de
cadascú també hi intervé activament, ja que si ens preguntem perquè ens ha interessat aquesta
situació, aquesta vivència i no aquella altra, la resposta la trobarem en els
replecs més personals de la nostra experiència.
En Fernand Clemot en el
seu article De vuelta al callejón del gato diu que a través de
la literatura va trobar la fórmula per eixamplar allò viscut i jo diria que a
través del llegir i de l'escriure he trobat la manera de viure més vides i de
viure la meva pròpia amb més intensitat, en certa manera amb un plus
afegit d'alguna cosa que es deu semblar força a la felicitat...
[i] Miramelsmots és l’alter ego literari de la
comunicadora, gestora cultural i escriptora Núria Pujolàs.
Tinc una edat, continuo llegint. Gaudint de la lectura. No sé si, a través d'escriure i llegir, he format la meva persona. No; segurament li he donat forma, l'he madurat, però segur ja estava establerta a aquest efecte, gaudir de la meva elecció.
ResponEliminaQuan no existien les biblioteques públiques, rares avis en aquells anys, ja era un ratolí de biblioteca, de la biblioteca de la Hispano Olivetti, quan les empreses, en general fàbriques, tenien variades dependències; biblioteques, llar d'infants, camp esportiu amb diferents modalitats esportives, esplais etc
Vaig ser un assidu visitant de la biblioteca de l'Olivetti. La bibliotecària, X, em guardava les novetats.
Així van ser els meus jocs en anys de blanc i negre, la lectura que em va ajudar a ajuntar lletres, com les ratlles que taquen aquest espai.
És bonica la teva història personal on tu i els llibres us trobeu. M'imagino la bibliotecària, la biblioteca, l'ambient en blanc i negre... Gràcies pel comentari.
EliminaSi a la Miramelsmots, escriure la salva, ens transmet als seus lectors, la salvació.
ResponEliminaElla, com tu i com jo escrivim per salvar-nos de moltes coses, beneïda sigui la salvació!
EliminaEscriure per viure altres vides, per projectar-se en el passat -allò que no vam poder fer o no ens va donar tmps a fer-, en el present -trobar espais i temps que el dia en dia ens barra-, i en el futur -ai, la corda fluixa del temps!-. escriure, en definitiva, per poder viure amb més intensitat. O, només, per conservar la il·lusió de solidesa pel que hem viscut-.
ResponEliminaPassat, present, futur, per viure en el temps i a més amb intensitat. Pel que es veu, això de llegir i escriure ens allarga la vida per tots cantons o si més nó ens l'eixampla. Gràcies pel comentari Eduard
EliminaCarme, ho has explicat perfectament. Sortir de la quotidianeitat, viure altres vides millors, i tot a partir d'una primera espurna. Ho subscric tot.
ResponEliminaSí, penso que explicat amb unes imatges o altres, tots anem pel mateix caminal...
EliminaA mi em passa exactament el mateix que diu la Núria. És curiós!
ResponElimina