Barbablava, d'Amélie Nothomb

En Barbablava de Perrault castiga la dona que vol saber. La seva misogínia es centra en la dones sàvies fins al punt d'assassinar-les si s'atreveixen a obrir la cambra secreta, però el Barbablava d'Amélie Nothomb (Kobe, 1967) és vençut per la dona sàvia i és ell qui acaba la seva vida en la cambra secreta de la qual no sortirà mai més.

Fotografia: Carme Andrade

Dos personatges, ell és el representant dels homes que juguen amb el destí de les dones gràcies al poder de la seducció. Ella és la darrera dona de la seva col.lecció que, tot i sucumbir als encants del modern Barbablava  es salva  i amb ella arrossega a la salvació totes les dones, cosa que li agrairem eternament a l'Amélie Nothomb. 

Aquesta singular escriptora ens ha regalat un Barbablava dens de diàlegs intel.ligents i en algun moment d'alta cultura. Una aposta per una lectura diferent i un exercici literari no exempt de fina i elegant ironia.