A una Bella Dorment, que despertà del seu somni sense petons de prínceps encantats
La Bella Dorment
ha eixit del somni,
ha vençut l'encanteri
segles captius
mots amordassats
panys forrellats.
Ha eixit del somni
a l'aire fresc de l'albada
a l'espetec de l'aigua
sobre la codolada
al ventijol del capvespre,
granets de sorra a la cara.
Res no l'atura
ni lespunxes dels esbarzers
ni les gegantines onades
ni aquell pas estret
entre rocallades.
Sent l'escalfor a la cara,
als peus el pas ferm:
la seva terra l'empara.
Carme Andrade
http://tumateix-llibres.blogspot.com.es/2013/09/bloc-enllacat.html
Així sigui Carme, que si arriba a esperar prínceps encantats encara dormiria no cent, no, tres-cents anys més. Una meravellosa metàfora.
ResponEliminaEfectivament. El que tenim clar és que ens ho estem guanyant a pols i hem de continuar, peti qui peti.
EliminaVisca el meu país lliure!
els blogs ja ens estem enllaçant per la independencia i ens falta la vostra aportació
ResponEliminano espereu a l'ultim moment...
no trenqueu la cadena !!
us hi volem a tots !!
blog via cap a la independecia
Visca la terra! I que bonic amb aquest embolcall!
ResponEliminaFelicitats i gràcies pel regal!
Aquesta Bella Dorment continuarà viva i desperta in eternum...
ResponEliminaUna abraçada