Un poema d'Anna Rossell

Anna Rossell ens visitarà aquest dijous dia 21 a les 20h al pub Pòrtia de Reus

 

I on vas?, on vas si han prohibit

les llàgrimes i el crit i camines sens rumb pel ciment erm

per trobar un ésser viu que vulgui acollir l’ofec

del temps? On vas quan no hi ha porta ni racó?,

quan la paraula lloc no té sentit i sols el buit

és exactament cert –només no ser et pot ja redimir-.

Em dol el món de tant i tant dolor

i no sé si prestar-te l’oïda et pot servir,

no goso moure un bri per no trencar

la vida que encara és i que penja d’un fil

per ja no ser; la impotència em clava en el ciment

i la meva mà frega el teu braç en un maldestre intent

d’acaronar el teu plany i et miro als ulls, que em donen

tant dolor i escolto el plany ennuegat de la teva veu en la ciutat

d’un país que no és el teu, i el teu prec esmorteït s’esvaeix en el glaç

de l’aire eixordador, i t’arrauleixes per fer-te molt petit i quedes sol

amb tu i el teu dolor, i no sé quants minuts poden passar després,

quan jo ja hauré marxat.

I no sé si ja no ets.

*